ENS AGRADA VEURE-HO DES DE DALT

Alta muntanya

A DALT
per a gent d'alta volada

Trobar paraules adequades per definir l’alpinisme es ben difícil, el medi a gran alçada, amb gel (cascades de glaç), neu i roca fent servir tècniques, coneixements i equips d’altres disciplines muntanyenques i pròpies per assolir una fita, un cim, una paret, una cresteria o una integral. L’alpinisme es aventura, incertesa, compromís, habilitat, força i tècnica.

L’alpinisme és el difícil equilibri entre el que el terreny muntanyenc ens exigeix (física, tècnica i mentalment) i fins a on cadascun de nosaltres podem arribar pels nostres propis mitjans. S’entén com l’equilibri entre el saber fer amb els mínims recursos artificials i les conseqüències físiques dels errors comesos.

«L’aventura més intensa que es pot viure avui està en l’exposició, no en la possibilitat de caure, no en el fred, no en la superació de les dificultats. L’exposició, que és apuntar-se a la pura infinitud, sota la immensitat del cel, enfrontant-se amb les lleis de la naturalesa i essent conscients que no hi ha suports externs; aquesta és la dimensió amb la qual aconseguim la comprensió de nosaltres mateixos».

Reinhold Messner.

VA COMENÇAR...
AL MONTBLANC

La història de l’alpinisme modern va començar al Montblanc (4807 m) per J. Balmat. El 1857 va sorgir a Londres el primer club alpí, institució que va contribuir a difondre aquest esport.  Edward Whymper va coronar el cim del Cerví (4505 m) el 1865. En l’escalada de l’Himàlaia mereixen destacar-se les següents fites: W. W. Graham va conquistar (1883) el Kabru (7316 m), l’Annapurna (8.091 m) va ser el primer cim de més de 8000 metres en conquerir-se per  Maurice Herzog i Louis Lachenal el  3 de juny de 1950, l’any 1953 es va aconseguir la màxima altura de la serralada, l’Everest (8848 m), pel neozelandès Edmund Hillary i el nepalès Tenzing Norgay.

La cronologia de l’escalada dels Andes comença amb la conquesta del Chimborazo (6530 m) per E. Whymper (1879), cim que estava considerat a l’època com el més alt del món; L. Terray va aconseguir, el 1962, la muntanya Chacrarajú (6100 m), en els Andes peruans….

I la història de l’alpinisme segueix amb activitats cada cop en condicions més extremes, hivernals, ascensions de récord o rutes d’alta dificultat.