Trobar paraules adequades per definir l’alpinisme es ben difícil, el medi a gran alçada, amb gel (cascades de glaç), neu i roca fent servir tècniques, coneixements i equips d’altres disciplines muntanyenques i pròpies per assolir una fita, un cim, una paret, una cresteria o una integral. L’alpinisme es aventura, incertesa, compromís, habilitat, força i tècnica.
L’alpinisme és el difícil equilibri entre el que el terreny muntanyenc ens exigeix (física, tècnica i mentalment) i fins a on cadascun de nosaltres podem arribar pels nostres propis mitjans. S’entén com l’equilibri entre el saber fer amb els mínims recursos artificials i les conseqüències físiques dels errors comesos.
«L’aventura més intensa que es pot viure avui està en l’exposició, no en la possibilitat de caure, no en el fred, no en la superació de les dificultats. L’exposició, que és apuntar-se a la pura infinitud, sota la immensitat del cel, enfrontant-se amb les lleis de la naturalesa i essent conscients que no hi ha suports externs; aquesta és la dimensió amb la qual aconseguim la comprensió de nosaltres mateixos».
Reinhold Messner.
