La bicicleta s’ha mostrat des dels seus inicis com un element alliberador, capaç de transportar-nos als paratges més impresionants i solitaris només amb la força de les nostres cames i alhora esdevenir una eina d’utilitat més que provada com a vehicle d’ús habitual, ràpid, lleuger i econòmic.
La satisfacció que s’obté en descobrir cada nou indret comptant només amb el nostre esforç físic i mental es veu multiplicada quan l’itinerari transcorre pel medi natural, on podem gaudir de camins i paisatges únics reservats només a aquells que s’aventuren a allunyar-se dels llocs urbanitzats.
La bicicleta de muntanya conjuga a la perfecció natura i llibertat, éssent un esport que et permet recórrer grans distàncies, fins hi tot en vàries etapes, però també petits recorreguts, adaptant-se d’aquesta manera a esportistes de qualsevol nivell, edat i motivació.
Quan comencem a córrer ho fem corrent distàncies curtes, simplement per aconseguir un nivell de forma física i una capacitat aeròbica suficients per gaudir de les sortides a la muntanya, després participem en alguna mitja marató i, perquè no, ens preparem per a la mítica marató. I si provem a gaudir de la muntanya corrent i ens atrevim també amb les curses d’ultra fons?
A partir d’aquí comença un món de sensacions totalment desconegut per al cos i per a la ment. L’entrenament, la constància, la superació personal i la força mental fan que cada vegada vulguem i puguem córrer més quilòmetres i més ràpid.
La culminació d’aquest món de sensacions arriba quan tots aquests quilòmetres els fem en contacte amb la naturalesa, per camins, prats, neu i fang, travessant valls, creuant rius, pujant muntanyes, amb fred o calor. Anem corrent i davant nostre s’obren paisatges nous, sentim noves sensacions, no sabem exactament com ni perquè, però seguim corrent, corrent, corrent…
L’esquí de muntanya, esquí de travessa, esquí-alpinisme, skimo, tots aquests noms descriuen una manera de gaudir de l’alta muntanya amb esquís, quan les condicions de la neu ho permeten, ja sigui assolint cims o fent recorreguts o travesses, cosa que implica que el muntanyenc es constitueix en un binomi “alpinista-esquiador”.
També es poden triar les raquetes per gaudir sense massa complicacions tècniques de les valls i les muntanyes hivernals. Hi ha competicions, curses i campionats, fins i tot a nivell mundial, on les seleccions de casa nostra brillen a un nivell molt alt. Animeu-vos a provar-ho, el CET disposa d’algunes raquetes.
És molt important adquirir els coneixements necessaris per progressar en l’alta muntanya hivernal. Des de la nostra entitat t’oferim l’orientació, la planificació i tàctiques de la sortida, la meteorologia, la nivologia i les tècniques de localització de víctimes d’allaus, la tècnica alpina així com les pròpies de l’especialitat de l’esquí de muntanya i les tècniques d’ascens i descens en neus no trepitjades.
