Quan comencem a córrer ho fem corrent distàncies curtes, simplement per aconseguir un nivell de forma física i una capacitat aeròbica suficients per gaudir de les sortides a la muntanya, després participem en alguna mitja marató i, perquè no, ens preparem per a la mítica marató. I si provem a gaudir de la muntanya corrent i ens atrevim també amb les curses d’ultra fons?
A partir d’aquí comença un món de sensacions totalment desconegut per al cos i per a la ment. L’entrenament, la constància, la superació personal i la força mental fan que cada vegada vulguem i puguem córrer més quilòmetres i més ràpid.
La culminació d’aquest món de sensacions arriba quan tots aquests quilòmetres els fem en contacte amb la naturalesa, per camins, prats, neu i fang, travessant valls, creuant rius, pujant muntanyes, amb fred o calor. Anem corrent i davant nostre s’obren paisatges nous, sentim noves sensacions, no sabem exactament com ni perquè, però seguim corrent, corrent, corrent…