ASCENSIÓ AL CANIGÓ (2.784 M)

ASCENSIÓ AL CANIGÓ (2.784 M)

Info

CANIGÓ (2.784 M)  Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.


  • Temps d’ascenció: 1h 45’.
  • Desnivell: +634 m.
  • Dificultat: Tot és caminar per un sender molt marcat i transitat per part dels excursionistes. A la part final hi podria haver desprendiments de pedres provocats pels mateixos senderistes, però, amb bon criteri, s’hi ha col.locat xarxes metal.liques per aturar-los.
  • Punt d’inici: xalet-refugi de Cortalets. S’hi arriba a partir de Prada de Conflent, tot agafant la D-24 que port a Villerac i seguint una pista molt llarga que salva un gran desnivell. Aconsellem evitar-ne l’ascens durant els mesos de juliol i agost i la primera quinzena de setembre, per esquivar les aglomeracions i arribar sense impediments al xalet-refugi.
  • Primera ascensió: 1285, per Pere III d’Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1240 – Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285), fou sobirà de la corona d’Aragó amb els títols de rei d’Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l’illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l’edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l’edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l’única d’un sobirà de la Corona d’Aragó que no ha estat mai profanada.

Cauen els mites. El Rei Pere el Gran no va pujar al Canigó: La gran majoria de llibres d’història de l’excursionisme, el muntanyisme i l’alpinisme comencen esmentat com a un dels primerissim fets destacats la suposada ascensió del Rei Pere el Gran, II de Catalunya i III d’Aragó, al cim del Canigó, l’any 1285. Molt abans de la primera ascensió de Petrarca al Mont Ventoux un rei català hauria pujat a una muntanya.

La història neix de la narració que fa en una crònica Salimbene de Adam, un frare franciscà, on relata amb força verisme l’ascensió. Pocs han anat a les fonts i han llegit directament aquesta crònica, però des de fa massa temps corre per la majoria de llibres d’història aquesta gesta. Els llibres de Joseph Ribas, d’Agustí Faus, del Marcos Feliu, de Patrice de Bellefon, de l’Agustí Jolis,  i del mateix Josep Iglèsies i alguns altres estrangers que ho esmenten i ho donen per fet. En el camp de la història d’Abadal, Coll i Alentorn i altres prestigiosos historiadors que aquesta llegenda molt possiblement era real. Per contra algun historiador rigorós com Ferran Soldevila, mai ho havia admès. En el número de desembre de 2005 de la revista Muntanya, el jove historiador Oriol Garcia escriu un magnífic article muntanya862_escac_al_mite que sota el títol Escac al Mite, demostra la falsedat a la història i explica com s’ha d’interpretar la crònica.

El Pic del Canigó és ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques. El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 m. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n’atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l’any 1285.

La ministra d’Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol del 2012 el Canigó “Gran Paratge de França”, amb la seva ortografia original catalana, després d’una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló. Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l’est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.

El cim del Canigó, termenal dels municipis de Taurinyà i Vernet, és molt a prop dels termenals amb Castell, Fillols i Vallmanya, tots pertanyents a la comarca del Conflent. Per tant, tots ells tenen vessants de la muntanya dins del seu terme comunal. El Canigó es troba enmig d’una serralada de tres cims, amb el Pic Jofre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud. Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l’agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.

Significat simbòlic

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic molt important per als catalans. L’origen històric d’aquesta importància es vincula amb la cèlebre Chronica del franciscà Salimbene de Adam, on exposa l’ascensió del rei Pere el Gran al cim del Canigó, un relat extraordinari, únic a l’edat mitjana, teixit d’elements mítics, que Jacint Verdaguer va reprendre, sis segles més tard, en el seu famós poema Canigó.

És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l’origen de Catalunya com a nació. Tot aixó fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots “Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades”. Jacint Verdaguer li va dedicar el poema Canigó, la qual cosa va motivar que la muntanya, vista des de Vernet, aparegués en el bitllet de 500 pessetes que l’any 1971 es va dedicar al poeta.

S’aixeca dos mil metres per damunt de la plana del Rosselló i que constitueix el darrer gran massís oriental dels Pirineus. Durant molts anys es va creure que era la més alta del Pirineu. Mossèn Cinto Verdaguer, amb el seu gran poema èpic Canigó (L’acció transcorre als Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l’Església de Sant Martí del Canigó, s’afegeix a

l’exèrcit cristià que està en missió de parar l’atac dels musulmans. Més tard, el noi, que fa guàrdia al castell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó mentre el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s’hi. Allà és rebut per Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades, però sota l’aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs. Encisat per ella, el minyó s’oblida de la batalla i l’acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l’oncle del cavaller, s’adona que l’exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L’oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot després d’estimbar-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l’ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.); li va acabar de conferir aquesta aurèola mítica que perdura en l’actualitat. Només cal recordar, aquí s’encén la flama que es distribueix per tots els indrets de parla catalana durant la nit de Sant Joan. A dalt del cim hi ha una gran creu de ferro, sempre coberta de senyeres, i una taula circular orientativa. La panoràmica que s’observa, en un dia clar, és espectacular: al N, les poblacions de Prada, Vilafranca de Conflent i Vernet; a l’E, la plana rossellonenca i la costa mediterrània des de Narbona fins al cap de Creus; al S, les muntanyes de Núria i Vallter i al fons el Montseny i Montserrat, i a l’O, el Carlit, les muntanyes andorranes i la serra de Madres.

ITINERARI


Proposem la via més curta i ràpida per fer l’ascens. La ruta esta marcada amb fletxes grogues fins al cim. Emprenen la pujada tot seguint un camí que travessa el bosc en sentit O. Voregen un petit estany gairebé sec i flanquegem per anar a buscar la carena que baixa del nostre cim fins arribar a la font de la Perdiu. Des d’aquest punt, remuntem la carena a base de traçar fortes llaçades per accedir al pic Jofre, promontori que tenim al davant. El sender canvia de vessant i ressegueix la carena, tot creuant una petita tartera, fins a arribar a la Portella, una bretxa rocosa situada al peu del cim. Pugem el tram final de la muntanya per una zona força redreçada i amb pedregar inestable, mentre anem realitzant fortes giragonses fins a assolir la creu que hi ha al cim.

Cim de Canigó i la taula definió dela cims de l’horitzó

Les autoritats franceses varen anunciar el 2018 que a l’estiu prohibiran pujar en cotxe tot terreny fins al refugi de Cortalets. Era la destinació tradicional de les cinc companyies autoritzades de jeeps de lloguer amb xofer que oferien l’ascensió de juny a setembre des del municipi del Vernet, al llarg de la pista forestal del riu Llec fins al refugi situat a 2.195 metres d’altitud. A partir d’aquí el pic del Canigó (2.785 metres) queda situat a només a una hora i mitja o dues a peu.  A partir d’ara els jeeps de lloguer o els tot terreny particulars hauran d’estacionar al pàrquing habilitat a 1.366 metres d’altitud. Els visitants que vulguin arribar al refugi de Cortalets caldrà que caminin la pujada restant durant una hora i mitja, tot i que es mantindrà un servei  més restringit de llançadora (amb reserva prèvia) entre l’estacionament i el refugi per part de les companyies de jeeps.

REFUGI CORTALETS

Xalet-refugi propietat del C.A.F. de Prada. Punt de sortida de la via clàssica d’accés a la Pica del Canigó i al Pic Barbet. Inici i final d’etapa de diverses travesses.  Entorn privil·legiat. Servei de menjars amb menú complet.

Situació: Pla de Cortalets, vall de Llec, Conflent. Com arribar-hi.

Altitud: 2.150 m.

Categoria: Refugi guardat (primavera-estiu) / Refugi lliure annex (tardor-hivern)

Places: 80 (refugi guardat).

Característiques: Aigua potable, electricitat solar, habitacions amb lliteres, serveis compartits, dutxes, servei de bar i menjars (refugi guardat) / Lliteres, llar de foc, proximitat a aigua potable (refugi lliure).

Contacte i reserves: Del 15 de maig al 15 d’octubre:  tel. (0033) 04 68 96 36 19 / Fora de temporada: 06 70 65 55 58 8 (Thomas) – 06 14 84 04 06 (Sophie). Correu electrònic: cortalets@yahoo.fr.

INSCRIPCIONS


Per inscriure’s heu de fer un inges de 30€.

 

NORMATIVA I RECOMANACIONS:


INTRODUCCIÓ

No som cap, empresa de viatges, ni d’aventura, som una associació esportiva sense ànim de lucre, totes i tots els socis som part integrant del funcionament del mateix i amb les nostres quotes intentem cobrir els serveis que desitgem gaudir, refugi, rocòdrom, material de préstec, etc., on tots els serveis que es mantenen, són gestionats, per sòcies i socis de forma totalment altruista, la junta directiva, el grup d’escalada i tot allò que pugui venir, són sòcies i socis voluntaris. Així com les sòcies i socis responsables de cada sortida, excursionistes amb experiència, però absolutament voluntaris.

TRANSPORT

  • Els trajectes fins arribar al lloc de sortida i evidentment la tornada, be sigui en els nostres vehicles o com en algunes ocasions amb autocar. No estan coberts per les assegurances tant temporals com anuals de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha d’existir l’assegurança del vehicle que hauria de cobrir els acompanyants o en el cas d’un servei públic com es un autocar una assegurança especial pels possibles accidents dels seus ocupants.
  • La majoria de les activitats que organitzem depenen del vostre transport per arribar al lloc de sortida i arribada, ja que la majoria són de tipus circular, és per tant molt important indicar la vostra disposició real de transport a secretaria. En el cas que no disposeu de cap vehicle, es prendrà nota i intentarem organitzar el desplaçament en el cotxe d’algun altre excursionista amb vehicle i que participi en la mateixa activitat.
  • Pot ser que no existeixi lloc en cap vehicle el que farà impossible realitzar l’excursió o l’activitat muntanyenca.
  • Només en cas que s’apuntin a l’excursió una quantitat igual o superior a 27 persones, es podria tramitar els serveis d’un autocar, encara que això no sempre serà possible.
  • Queda a criteri del propietari del vehicle la forma de compensació del desplaçament per realitzar l’activitat prevista i per tant aquest hauria d’explicar a totes i tots que pugin al seu vehicle com ho faran per compensar la despesa que representa fer servir un cotxe ‘x’ quilòmetres.

ASSEGURANCES I SOCI TEMPORAL

  • És obligatori la possessió de la llicencia federativa amb l’assegurança d’accident i responsabilitat civil, amb les cobertures asignades a cada tipus, be sigui l’anual o com a minim la temporal de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) per poder participar en les iniciatives esportives organitzades per la nostra entitat.
  • També és obligatori fer saber a secretaria la intenció de participar en la sortida o l’esdeveniment anunciat. A través de la nostra web, del nostre correu electrònic info@centreexcursionistatarragona.com o personant-se al nostre local social (Secretaria) o bé trucant 977240250, dimarts o dijous de 18 fins a 20 h.

Sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona

  • Recomanem a totes i tots els nostres socis que obtinguin la llicència federativa de l’any en curs.
  • En cada sortida, és obligatori, està assegurat, l’assegurança temporal per un, dos o tres dies, pels socis del Centre Excursionista Tarragona, tenen preu especial: un dia 4 €, dos dies 5 €, tres dies 6 €.

Amb Llicència Federativa FEEC/FEDME i no socis del Centre Excursionista Tarragona

•Els excursionistes que estiguin en possessió de la llicència federativa de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, NIF, codi del carnet federatiu, tipus de llicència i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5 €, per dia d’excursió.

No socis i No Llicència Federativa FEEC/FEDME

  • Els excursionistes que vulguin gaudir d’algunes de les nostres activitats i no són socis del Centre Excursionista Tarragona i tampoc estan en possessió de la llicència federativa, hauran de forma preceptiva, treure’s l’assegurança temporal de la FEECi per tant haureu de passar per secretaria o bé a través de la web, per donar les vostres dades personals (nom i cognoms, NIF, data de naixement, telèfon mòbil i correu electrònic) per realitzar les gestions de donar-vos d’alta com a soci temporal de l’entitat excursionista i llavors poder tramitar l’assegurança temporal de la FEEC.
  • Quota soci/a temporal del CET: un dia 5 €, dos dies 7 € i màxim tres dies 9 €.
  • Assegurança Temporal FEEC: un dia 5 €, dos dies 6 € i màxim tres dies 7 €.

NOTIFICACIONS I PAGAMENT

En tots els casos s’ha de notificar a tot tardar l’últim dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora ha de tenir les dades de l’excursionista i el pagament del mateix abans de realitzar l’activitat. Una vegada tramitat s’ha d’informar a l’excursionista, de la pòlissa per conèixer que cobreix i fins a quins límits, així com l’albarà de pagament, que fa de certificat de pagament.

Si no és possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte -. CANIGO .- i el vostre nom complet, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.

CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318   / BBVA: ES55 0182 1238 6702 0026 1708

O millor encara, podeu fer servir l’opció d’ INSCRIURE’M que hi ha en aquesta mateixa pàgina.

ON TROBAR-NÓS

C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com

Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 18 – 20h.

Voluntari Coordinador de l’Activitat: Jordi  Aluja, 660894138, o el telèfon mòbil del Centre Excursionista Tarragona: 679833507.

Info
Categoria: ,
Lloc: Pla de Cortalets, vall de Llec, Conflent.
Data: 04/09/2021
Data fi: 05/09/2021
Hora sortida: 08:00 h
Lloc de trobada: Pàrquing dissuasori del cementiri
INSCRIURE'M

Sense Comentaris

Respondre