Montblanc-San Joan de la muntanya-Mas de la Pascuala-Cova del Lladre

Montblanc-San Joan de la muntanya-Mas de la Pascuala-Cova del Lladre

Info

Distancia: 10,11 km

Desnivell: 606 m

Punt més alt:  831 m

Dificultat: Moderada

Temps caminant3 hores 30 minuts, aprox.

Temps total: Entre 6 i 7 hores, aproximadament comptant aturades.

Transport: Cotxes particulars.

Montblanc – GR175 – ermita de Sant Joan de la Muntanya – Cova de Nialó – Font de l’Esportell- Coll del Sègol – Mas de la Pasquala- Cova del Lladre- Camí del Tàrraga – Montblanc.

Nota important a tenir en compte. Tots els horaris que figuren a la següent descripció de la ruta son informatius i sense comptar les aturades que es puguin fer durant el camí.

Aparcarem els cotxes al Carrer Joan Amades, prop del Camp de Futbol de Montblanc on iniciarem l’excursió. Anirem a cercar el GR-175 (pal indicador) que puja per una pista, inicialment planera. El seguirem cap a l’esquerra de cara a la muntanya. Veurem camps de conreu. En un d’ells hi veurem, dins del marge, un aixopluc fet de pedra seca. Comencem a pujar fort per dins del bosc.

En una esplanada trobarem un pal indicador. Anem, a la dreta, seguin el sender GR-175. Seguim pujant pel bosc del Gorrines i guanyem altura ràpidament. El bosc és d’alzines i pins ja veiem una bona panoràmica de la Conca de Barberà.
El camí no té pèrdua. Toquem la campana i passem per una zona enjardinada. Arribem a l’Ermita de Sant Joan. Entrem dins l’edifici per la seva part inferior, i anirem passant per un seguit de sales, on hi ha tot un seguit de fotografies antigues i del procés de restauració de l’ermita que van fer, fa uns anys, un grup de veïns de Montblanc. Arribem a la part superior i sortim de l’ermita per una porta de reixa de ferro.
Portem, més o menys 1 h 30′ de camí. Arribem a una esplana i ens podem atansar, a la dreta, fins a un esperó aeri des d’on podrem veure una gran extensió de la Conca de Barberà i comarques veïnes.

Aquí abandonarem el GR-75, que baixa cap a la cova de la Nialó. Al final de l’esplanada surt la pista apta per a vehicles, que no seguirem. Nosaltres creuem la pista, i seguim un camí que puja amb un fort pendent. Trobarem marques de pintura blanca i anem remuntant l’anomenada Coma del Castlà. Resseguim la carena. Passem pel Coll del Sègol o de les Vinyes de Sant Joan, situat entre dos cims de carena. Seguim amunt per aquest camí.

Arribem a la Font de l’Esportell que acostuma a estar eixuta. En aquest punt baixem cap a l’esquerra i creuem la rasa del Barranc de Sant Joan. Marques de pintura blanca. Cruïlla amb el sender que puja des de la pista de l’ermita de Sant Joan. El seguim amunt, cap a la dreta. A mà esquerra tenim de Serra dels Pedrols.
Fa unes dues hores, que portem de camí i arribem a un collet als 835 m. Hi ha un pal indicador. Som en una pista que fa de tallafocs i que discorre per una carena. Creuem una pista , i ja trabuquem per davallar per l’altra banda. Som al carener de la Serra dels Pedrols. El sender és fressat, i va davallant suaument cap al NE. Aviat gira cap al sud, davallant amb un fort pendent, de cara al Barranc de la Pasquala. Hi ha uns bocins de cadena que ens facilitaran el descens i assolim el solc del barranc- Cova del Lladre. Hi trobarem, en una esplanada uns panells informatius i pals indicadors. Arribem al que són les restes del Mas de la Pasquala on vivien els treballadors de la mina de la Pasquala. També hi ha una important Pou de Gel que fou propietat, cap al 1800 de la Ciutat i Arquebisbat de Tarragona. El gel era transportat amb mules i matxos, de nit, cap a la Ciutat. Aquí tenim un bon lloc per esmorzar. Hi ha una font.
Fa unes tres hores que fem camí i tornem a l’esplanada on hi ha els panells informatius i els pals indicadors. Seguirem pel sender anomenat Camí dels Penitents. Inicialment el camí s’enfila una mica, però aviat planeja. Passa pel mig d’un alzinar. A mà esquerra trobarem la Cova del Lladre amb un panell informatiu. Es tracta del famós Joan Serra «La Pera», el de la coneguda cançó «El Bandoler», del cantautor Lluís Llach i Grande. Hi podem entrar: en sorprèn la gran sala que veiem només entrar-hi. Seguim i més endavant passarem a tocar d’una font minsa: la Font dels Penitents, situada a mà dreta.

Arribem a la zona d’escalada. El sender va passant arran de les vies i esdevé un mica complicat, ja que ens caldrà passar enmig de grans blocs de roca calcària despresos de la cinglera. Caldrà anar fent malabarismes. Tot i això trobarem un cable de seguretat que ens ajudarà en algun pas delicat. Abandonem la zona d’escalada. Ara el camí fa una mica de pujada fins a un collet als 645 m i ja planeja cap al NE i aviat inicia la davallada.

Fa unes quatre hores de camí i creuem la pista que duu a l’ermita de Sant Joan. Seguim el sender descendent marcat amb marques de pintura blanca. Anem sempre avall fins a arribar a la cruïlla de tres pistes. Descendim seguint la pista cap al SE, que aviat abandonarem, tot girant a l’esquerra, en un indret marcat amb ratlles de pintura vermella entre dos pins.  Davallem seguint un sender marcat amb ratlles de pintura blanca, que baixa entre bancals, on descendim pels marges, mitjançant uns esglaons fets de pedra. Seguirem sempre avall per la pista retolada com a Camí del Tàrraga. Esplanada i arribem a una àmplia corba. Hi ha un pal indicador. Seguim avall per la pista i arribem a la zona plana. Creuem el barranc del Mas de Buió, mitjançant un pont. Abandonem el GR·175 i entrem al carrer Joan Amades on tenim els cotxes. Fi de l’excursió.

L’ermita de Sant Joan de la Muntanya


L’ermita de Sant Joan és un dels llocs més pintorescs de tota la Conca de Barberà. Es troba a les primeres estivacions de la serra de Prades, al terme municipal de Montblanc. Quan sortiu de Montblanc, en direcció a ponent, atureu-vos un moment i mireu cap al sud, cap a la serra de Prades. L’ermita és allà, just al davant vostre, una mica abans d’arribar al cim, al mateix lloc on ha estat durant els darrers sis-cents anys. Potser no us serà fàcil veure-la; els xiprers que té al davant la protegeixen de mirades massa curioses.

El mirador:

El mirador és una roca de saldo, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l’ermita. Des d’allà s’albira tota la Conca i una bona part dels seus pobles, les serres que l’envolten i, en dies clars, Montserrat i fins i tot els Pirineus i el mar. Aquesta roca és coneguda com a Roca de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s’hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca. Des de que va començar la reconstrucció de l’Ermita al Mirador hi ha una Senyera, símbol d’identitat del nostre poble. Aquesta Senyera es canvia dues vegades l’any: Per Nadal i per Sant Joan.

Història:
No sabem ben bé quan es va construir l’ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per N’Elionor d’Urgell, però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista. En qualsevol cas, sembla cert que Elionor d’Urgell, filla de Dom Pere, Comte d’Urgell, hi va fer penitència ben a prop d’allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de N’Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, al cap de cinquanta-dos anys sent enterrada a Poblet. Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l’ermita hi anaren fent vida diverses generacions d’ermitans fins a la Guerra Civil del 1936.  El juliol d’aquell any el retaule d’alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l’ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament.  Després de la guerra, una colla de joves recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l’aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l’altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l’ermita, i, fa pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes. El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l’ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes i dones, hi pugen i, a poc a poc, l’ermita està començant a ser el que era; se n’han reconstruït les escales, se n’ha tornat a tapar el sostre, s’han arranjat els murs., s’ha fet el foc a terra, una cuina, s’ha portat l’aigua a la font i finalment s’ha consagrat la capella, de manera que l’Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull pels montblanquins.

Mas de la Pasquala


El camí del gel és el recorregut per un camí d’abast que feien els traginers o nevaters, ja des de principis del segle XVI. Amb els seus animals (matxos) carregats amb sarrions plens de blocs de gel que baixaven dels pous del barranc de la Pasquala. En els mesos de major consum es feien servir uns 14 matxos amb una càrrega de 12 a 14 roves cada bèstia.

El transport es feia fins a la ciutat de Tarragona passant per l’estret de la Riba amb la mitjana d’un viatge a la setmana per cada animal. Més recentment amb l’arribada del ferrocarril, el gel era transportat fins a l’estació de Montblanc. El recorregut sempre es realitzava en les primeres hores de la matinada per tal d’evitar les hores fortes del sol. El gel anava dins de les sàrries ben tapades de palla que feia d’aïllant tèrmic.
La casa de la Pasquala la trobem documentada l’any 1712 (aquesta data també es troba en un escut de pedra que n’hi havia en la façana de la casa i que l’any 1960 fou traslladada al Museu-Arxiu de Montblanc) en uns documents de venda al Capítol de Canonges i els Cònsols de la Ciutat de Tarragona, si bé aquesta ja devia existir en aquell indret anomenat Partida de la Pasquala on l’any 1632 ja s’esmenta un pou de gel. L’any 1731 ja se n’esmenten dos pous de gel, el pou gran i el pou petit. En uns documents de l’any 1786 se cita la construcció d’un tercer pou si bé aquest no ha estat trobat.
L’edifici està fet, en tapia i pedra amb planta baixa i un pis, trobant-se en l’actualitat en estat bastant ruïnós.  La casa era la residència dels jornalers, havent-hi una família fixa tot l’any que feien de masovers. De 1712 fins a la desamortització del 1855 en què aquestes propietats passaren a l’Estat, van ser sempre del Capítol i Cònsols de Tarragona, els quals eren els que portaven la comptabilitat, així com el manteniment de la casa i el finançament de la conservació del camí d’abast utilitzat pels traginers. L’Estat vengué la finca a propietaris particulars els quals encara fabricaren gel. No es coneix amb exactitud quan es deixà de fabricar gel a la Pasquala.       Manel Martínez i Garcia. CHNCB

Llegiu aquesta pàgina https://centreexcursionistatarragona.com/coronavirus-sars-cov-2-la-tardo-i-lhivern-2020-2021/ part dels protocols de la Covid-19.

NORMATIVA I RECOMANACIONS:


INTRODUCCIÓ

No som cap, empresa de viatges, ni d’aventura, som una associació esportiva sense ànim de lucre, totes i tots els socis som part integrant del funcionament del mateix i amb les nostres quotes intentem cobrir els serveis que desitgem gaudir, refugi, rocòdrom, material de préstec, etc., on tots els serveis que es mantenen, són gestionats, per sòcies i socis de forma totalment altruista, la junta directiva, el grup d’escalada i tot allò que pugui venir, són sòcies i socis voluntaris. Així com les sòcies i socis responsables de cada sortida, excursionistes amb experiència, però absolutament voluntaris.

TRANSPORT

  • Els trajectes fins arribar al lloc de sortida i evidentment la tornada, be sigui en els nostres vehicles o com en algunes ocasions amb autocar. No estan coberts per les assegurances tant temporals com anuals de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha d’existir l’assegurança del vehicle que hauria de cobrir els acompanyants o en el cas d’un servei públic com es un autocar una assegurança especial pels possibles accidents dels seus ocupants.
  • La majoria de les activitats que organitzem depenen del vostre transport per arribar al lloc de sortida i arribada, ja que la majoria són de tipus circular, és per tant molt important indicar la vostra disposició real de transport a secretaria. En el cas que no disposeu de cap vehicle, es prendrà nota i intentarem organitzar el desplaçament en el cotxe d’algun altre excursionista amb vehicle i que participi en la mateixa activitat.
  • Pot ser que no existeixi lloc en cap vehicle el que farà impossible realitzar l’excursió o l’activitat muntanyenca.
  • Només en cas que s’apuntin a l’excursió una quantitat igual o superior a 27 persones, es podria tramitar els serveis d’un autocar, encara que això no sempre serà possible.
  • Queda a criteri del propietari del vehicle la forma de compensació del desplaçament per realitzar l’activitat prevista i per tant aquest hauria d’explicar a totes i tots que pugin al seu vehicle com ho faran per compensar la despesa que representa fer servir un cotxe ‘x’ quilòmetres.

ASSEGURANCES I SOCI TEMPORAL

  • És obligatori la possessió de l’assegurança temporal o anual de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) per poder participar en les iniciatives esportives organitzades per la nostra entitat.
  • També és obligatori fer saber a secretaria la intenció de participar en la sortida o l’esdeveniment anunciat. A través de la nostra web, del nostre correu electrònic info@centreexcursionistatarragona.com o personant-se al nostre local social (Secretaria) o bé trucant 977240250, dimarts o dijous de 18 fins a 20 h.

Sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona

  • Recomanem a totes i tots els nostres socis que obtinguin la llicència federativa de l’any en curs.
  • En cada sortida, és obligatori, està assegurat, l’assegurança temporal per un, dos o tres dies, pels socis del Centre Excursionista Tarragona, tenen preu especial: un dia 4 €, dos dies 5 €, tres dies 6 €.

Amb Llicència Federativa FEEC/FEDME i no socis del Centre Excursionista Tarragona

•Els excursionistes que estiguin en possessió de la llicència federativa de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, NIF, codi del carnet federatiu, tipus de llicència i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5 €, per dia d’excursió.

No socis i No Llicència Federativa FEEC/FEDME

  • Els excursionistes que vulguin gaudir d’algunes de les nostres activitats i no són socis del Centre Excursionista Tarragona i tampoc estan en possessió de la llicència federativa, hauran de forma preceptiva, treure’s l’assegurança temporal de la FEECi per tant haureu de passar per secretaria o bé a través de la web, per donar les vostres dades personals (nom i cognoms, NIF, data de naixement, telèfon mòbil i correu electrònic) per realitzar les gestions de donar-vos d’alta com a soci temporal de l’entitat excursionista i llavors poder tramitar l’assegurança temporal de la FEEC.
  • Quota soci/a temporal del CET: un dia 5 €, dos dies 7 € i màxim tres dies 9 €.
  • Assegurança Temporal FEEC: un dia 5 €, dos dies 6 € i màxim tres dies 7 €.

NOTIFICACIONS I PAGAMENT

En tots els casos s’ha de notificar a tot tardar l’últim dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora ha de tenir les dades de l’excursionista i el pagament del mateix abans de realitzar l’activitat. Una vegada tramitat s’ha d’informar a l’excursionista, de la pòlissa per conèixer que cobreix i fins a quins límits, així com l’albarà de pagament, que fa de certificat de pagament.

Si no és possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte -. PASQUALA .- i el vostre nom complet, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.

CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318

O millor encara, podeu fer servir l’opció d’ INSCRIURE’M que hi ha en aquesta mateixa pàgina.

ON TROBAR-NÓS

C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com

Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 18 – 20h.

Coordinador de la sortida: Josep Rovira, 696058817.

660894138.

INSCRIURE'M
Info
Categoria: ,
Lloc: MONTBLANC (CONCA DE BARBERA)
Data: 29/11/2020
Data fi: 29/11/2020
Hora sortida: 07:30 h
Lloc de sortida: Plaça Imperial Tarraco

Sense Comentaris

Respondre