Alguns dels passos per assolir el Pollego Superior, sense massa complicacions i no hi ha sensació de vuit.
Aquesta acumulació d’excursionistes alhora de superar aquests petits passos es la que hem d’evitar.
El recorregut transcorre per un paisatge espectacular i salvatge. Comencem la ruta al mirador del Gresolet i pugem fins al refugi Lluís Estasen. Flanquegem la cara nord del massís del Pedraforca per la seva base i pugem fins al coll del Verdet. Un cop allà grimpem per la canal del Verdet i assolim primer el cim Nord i després el cim del Pollegó Superior del Pedraforca, superant diverses bretxes i efectuant algunes grimpades. Després de fer el cim, baixem fins a l’Enforcadura i des d’allà continuem el descens per la tartera del Pedraforca i flanquejant el massís fins al refugi Lluís Estasen. Al refugi, per fer diferent la tornada fins al mirador del Gresolet, agafem ara el sender que passa pel coll de la Cabana.
El Pedraforca, situat al Berguedà, al cor del Prepirineu català, és una muntanya màgica i simbòlica. Està envoltada d’altres muntanyes prepirinenques -la serra del Cadí, la serra del Verd, la serra d’Ensija- i la seva silueta és ben visible des de lluny per la seva peculiar forma de forca: els seus dos cims, els pollegons, estan separats per un gran coll, l’Enforcadura. Els dos pollegons són el Pollegó Superior, que està format per tres pics -el Pollegó (2.506m), el Calderer o pic Central (2.505m) i el pic dels Cabirols o pic Oriental (2.317m)-, i el Pollegó Inferior (2.445m). A l’Enforcadura neixen dues tarteres, la de Saldes i la de Gósol, que arriben fins a la mateixa base de la muntanya. La vista més coneguda i popular del Pedraforca és la del seu vessant oriental, des de la vall de Saldes. El massís del Pedraforca es troba situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró i està catalogat com a Paratge Natural d’Interès Nacional per la seva gran riquesa biològica i geològica.
Durada: Dia complet. 6h aprox.
Temps total efectiu (sense parades): 6:00h en total: 3:30h per a realitzar l’ascensió fins al Pollegó Superior del Pedraforca i 2:30h per fer el descens fins a l’aparcament del mirador del Gresolet.
Desnivell acumulat: 1.100m
Dificultat: Alta (PD). Itinerari amb diverses grimpades (alguns passos de I-II amb roca bastant bona però una mica relliscosa).
Material: Es recomana portar casc per anar ben protegits en cas de caiguda de pedres. Cal recordar que el Pedaforca és un cim molt conegut, això fa que hi hagi molts excursionistes i que aquests puguin fer caure alguna pedra per sobre nostre.
Observacions: Altres possibles rutes per assolir el cim del Pedraforca són: 1) l’itinerari que passa pel coll de Cabra i puja per la tartera de Gósol; 2) la ruta que puja directament per la incòmoda tartera del Pedraforca des del refugi Lluís Estasen; 3) l’ascensió per les Costes d’en Dou grimpant per l’aeri Pollegó Inferior. El recorregut es troba senyalitzat: trobem marques blanques i grogues en el tram per on seguim el sender PR C-123 (des del refugi fins al coll del Verdet i des de l’Enforcadura fins al refugi) i marques només grogues en el tram d’ascensió des del coll del Verdet fins al Pollegó Superior. Si volem allargar la ruta, ho podem fer realitzant l’ascensió al cim del Calderer (20 minuts des del Pollegó Superior, tot recorrent un tram amb cables instal·lats) o podem ascendir al cim del Fals Pollegó Inferior, 15 minuts des de l’Enforcadura). El sentit de la ruta proposat en aquesta guia és el més recomanat i habitual. El cim del Pollegó Superior està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
REFUGI LLUÍS ESTASEN
Refigi Lluís Estasen a la Jaça dels Prats.
Inaugurat el 26 de juny de 1949, dos anys després de de la mort de l’escalador Lluís Estasen, aquest equipament es construí a la Jaça dels Prats un esplèndid prat als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país. Al 1977 s’hi va fer una important remodelació i ampliació. Actualment l’equipament té una capacitat de 81 places repartides en dues habitacions situades a la primera planta de l’edifici, un bucòlic xalet de muntanya de pedra. Punt de pas obligat si es vol pujar el Pedraforca o si es realitza la popular travessa Cavalls del Vent.
LUÍS ESTASEN I PLA
Lluís Estasen d’alt d’un cim pirinenc
Fou escalador, alpinista i esquiador de muntanya català, pioner d’aquests esports en molts indrets. Fou l’escalador català més important de l’època d’entreguerres. Va introduir la tècnica del piolet i grampons a l’Estat espanyol. Al darrer trimestre de l’any 1910 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1929 se li atorgà la Medalla d’or del Centre,[2] en l’acceptació d’aquesta Estasen dirà que l’accepta «creient que es vol premiar l’excursionisme pur, és a dir, als que no podent ésser científics per manca de mitjans, solament busquem en la muntanya la contemplació de la gran obra mestra: la Natura» Més tard l’any 1942 fou nomenat president del Centre Acadèmic d’Escalada (CADE), secció creada dins del Centre Excursionista de Catalunya, essent-ne el primer president.
Als seus inicis es dedica a l’esquí de competició amb bons resultats en diferents proves: campió d’esquí de fons el 1925 i tres vegades guanyador de la copa Ribes en 1921-24. Apassionat de l’esquí de muntanya recorre gran part dels Pirineus. L’any 1919 la Mancomunitat de Catalunya li encarrega de donar lliçons d’esquí als habitants del Pallars i Aran per tal de pal·liar els problemes d’aïllament que patien els pobles de muntanya.
LES TARTERES
Un intent per no perdre material geològic a la tartera del Pedraforca és aquest camí emmarcat amb fustes.
Les tarteres són un perfecte exemple de l’acció erosiva del clima d’alta muntanya sobre el paisatge: l’aigua s’introdueix a les esquerdes de les roques i es congela i descongela repetidament, les roques es trenquen i els seus fragments s’acumulen formant les conegudes tarteres, tan característiques dels paisatges alpins. L’any 2013 es van efectuar treballs de condicionament i millora de l’antic camí de la tartera del Pedraforca. I és que la tartera del Pedraforca és un dels indrets on es produeixen més accidents. El pendent i la descomposició del terreny provoquen relliscades i caigudes que a vegades requereixen l’actuació dels grups de rescat per a l’evacuació dels ferits. Anualment pugen a aquesta gran muntanya més de 22.000 excursionistes.
Tots sabem que el Pedraforca és una muntanya màgica. La seva forma ja ens revela que no és una muntanya com les altres, tot i l’encant i la majestuositat d’aquesta muntanya simbòlica pels catalans, està envoltada de mites i del llegendes, que perduren des de molt segles
llegendes relacionats amb la muntanya. Els tres més importants succeeixen: la nit de Sant Silvestre, l’última nit de l’any; la nit de sant Joan; i cap a mitjans d’agost, entre els dies, del 15 al 23, esdevé la tercera.
La primera llegenda explica com és va formar la muntanya. Abans aquesta era un cim, només amb una punta, i de sobte una nit va sorgir-hi un gran castell al cim. El senyor infernal que l’habitava, ajudava als moros en les seves correries, tenien els habitants de la vall espaordits. La gent de les contrades demanaven a Déu que els alliberés del mal son dels senyors del avern. Un missatger, que era sant Miquel, els va dir que a la nit, era la nit de fi d’any, per més soroll que sentissin no sortissin de casa, ni obrissin les finestres. Aquella nit un gran terrabastall va fer trontollar les cases, més ningú es va moure. L’endemà quan la gent van sortir, van veure que el castell s’havia ensorrat i les pedres estaven enrunades en mig d’una gran enforcadura i la muntanya tenia els dos pollegons formant una forca, tal com ara la coneixem.
Per sant Joan, es conta que les bruixes, que des de temps immemorials habiten la muntanya, surten dels seus amagatalls en aquesta nit en ple solstici d’estiu; ballen i dansen els seus rituals, al voltants de focs que broten espontanis en diferent s parts de la muntanya. Molta gent hi puja, per fer-hi conjurs i allunyar el negativisme de les seves vides. Les bruixes, moltes persones diuen que les han sentides, però mai s’han deixat veure. Per això molta gent fan fogueres per cremar mals auguris i purificar l’entorn. Però també és una nit màgica i beneficiosa per curar el cos i l’esperit. Moltes herbes que creixen pels boscos berguedans, tenen aquest dia les més òptimes propietats medicinals; s’han de collir la tarda abans i deixar-les tota la nit a la serena, per extreure’n els màxims beneficis.
Tenim encara una tercera llegenda, aquesta afecta altres pobles de les contrades veïnes, Pels voltants del 15 al 22 d’agost, segons el lloc, hi ha un dia que el sol es pon dintre la seva enforcadura, a més de ser un espectacle curiós i bonic, els llocs que observen aquest fenomen, aquella nit tenen el vist i plau de les bruixes, i quan els últims raig s de sol es pon al l’enforcadura, qualsevol persona que ho observi el fenomen per més distància que hi hagi, les bruixes li concedeixen el desig que demani en aquell moment, que es complirà en els propers tres dies. Però això si, ha de ser just en el moment que és pon l’últim raig de sol.
NORMATIVA I RECOMANACIONS:
Les sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona, encara que la nostra recomanació és que obtinguin el carnet federatiu anual o bé el temporal per un dia o més, no és obligatori per poder participar en les iniciatives organitzades per la nostra entitat.
Sí és obligatori fer saber a secretaria la intenció de participar en la sortida o l’esdeveniment anunciat. A través del nostre correu electrònic o personant-se al nostre local (Secretaria) o be trucant.
Cal dir que hauran sortides o activitats, s’indicarà en cada ocasió, que per la seves característiques i naturalesa especials puguin ocasionar accidents de caire més greu on es demanarà a tothom (inclosos els nostres socis) que vulguin participar i de forma inexcusable la possessió de la llicencia federativa de l’any en curs.
Els excursionistes que estiguin en possessió del carnet federatiu de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, DNI, codi del carnet federatiu, tipus de llicencia i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5€, per dia d’excursió.
Els excursionistes que vulguin gaudir d’algunes de les nostres propostes i no son socis del Centre Excursionista Tarragona i tampoc estan en possessió del carnet federatiu, hauran de forma preceptiva, treure’s la llicencia-assegurança temporal de la FEEC (Agrupació) i per tant haureu de passar per secretaria, per donar les vostres dades personals (nom i cognoms, DNI, data de naixement, telèfon mòbil i correu electrònic) per realitzar les gestions de donar-vos d’alta com a soci promocional o temporal de l’entitat i tramitar l’assegurança temporal de la FEEC, el cost en aquest cas, serà de 5€ quota un dia CET, es preceptiu sinó no es podria tramitar l’assegurança temporal de la FEEC, que també són 5€.
En tots els casos s’ha de notificar abans del dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora a de tenir les dades de l’excursionista abans de realitzar l’activitat.
Si no es possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte PEDRAFORCA i el vostre nom complert, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.
CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318
O podeu fer servir l’opció d’inscriure’m que hi ha en aquesta mateixa pagina.
ON TROBAR-NOS
C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com
Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 19 – 21h.
Responsable de la sortida: Jordi Aluja, 660 894 138
Sense Comentaris