TOMB DEL PUIG DE LA CABRAFIGA

Distància: 9,5 km

Desnivell acumulat: 627 m

Nivell de dificultat: MÈTODE SENDIF (Està explicat al final de l’article).

Temps: 5 – 5,30 h

És necessari, porta una llanterna, per poder gaudir d’alguna de les coves que visitarem.

En aquest cas pujarem  el Puig de la Cabrafiga de 614 metres, és una muntanya de la Serralada Prelitoral, contrafort meridional de la serra de Llaberia. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC, una talaia que s’alça a llevant del poble, recorregut perfectament senyalitzat, camins molt fressats i passos fàcils. Tan solament cal parar una mica d’atenció a la baixada des del coll dels Meners, pel fort pendent.
Val la pena dedicar temps per una visita Pratdip (el Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Aquí comença el camí circular al Cabrafiga

Accés

Arribem a Pratdip per la C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. Entrem al poble per l’Avinguda de Catalunya, on generalment hi ha espai per aparcar, al costat de les instal·lacions esportives municipals.

Pratdip (223m)

Pratdip, poble ple de llegendes, hi ha qui ho qualifica de la Transilvania de Catalunya, per les llegendes del Dips, Els gossos vampirs.

Continuem 190 metres carretera amunt. Una estaca a mà dreta, amb un senyal blau i groc, indica el camí de les Obagues. Els senyals blau i groc i també els blaus, ens guiaran tothora. Seguim aquest ombrívol camí uns 160 metres fins que una nova estaca ens indica, també a mà dreta, el camí del Portell dels Grauets. Aviat passarem pel costat d’un forn de calç. Farem una gran llaçada i, per pendent entre moderat i fort, anirem deixant el poble avall tot atansant-nos a la base d’una torre de MAT que creuem. Aquesta línia i la següent provenen de la central de Vandellòs.
Ara el camí s’eixampla: és la pista de servei de les línies. Més amunt, en una nova bifurcació també indicada, tornem a girar a mà dreta en direcció al Portell dels Grauets. Passem per sota de l’altra torre de la línia de MAT, s’acaba la pista i continuem per camí. Ja al peu del cingle, un indicador al que li manca el rètol, senyala a mà dreta el corriol que baixa a les coves del Grauet i del Sisè. Anem a l’esquerra, fem un gir de 90º i encarem el Portell.

Portell dels Grauets (487m)

Guanyem el cingle per aquest grau i continuem (E) enfilant-nos propers al fil, per terreny de rascler. Ben aviat el camí torna a definir-se. Superarem la graonada del pas del Gos i continuarem carena enllà fins a l’evident cim.

Puig de la Cabrafiga (614m)

El nom li ve d’una figuera silvestre que viu a les roques. Ara de figues ni verdes ni madures, que la zona ha estat afectada per diversos incendis. És el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca. El puig és el punt més alt de l’itinerari i un magnific mirador de la comarca, coronat per un vèrtex geodèsic, un pessebre i indicadors. També hi trobarem un llibre de registre. Marxem baixant decididament en direcció al coll que tenim a migdia.

Coll de la Fita de la Partió (484m)

La fita hi és, ben evident, però com que no és pas part del terme municipal, deu tractar-se d’una delimitació de propietats. La canal ampla que s’obre a mà dreta, o barranc de la Cova d’en Bargalló, la creuarem més endavant, a les acaballes de la caminada. Davant nostre sobresurt de la carena un bon esperó rocallós que superarem flanquejant-lo per l’esquerra i pel fàcil pas del Cabrit, en el sentit de les manetes del rellotge. Superarem aquest obstacle i ara ja podem albirar la següent collada a la que ens atansem.

Coll dels Meners (449m)

Hi trobem un altre indicador. Seguirem de recte per enfilar-nos en poca estona al Puig de les Mugues i retornem al coll prenem el camí que baixa vers llevant.
El nom li ve per l’aprofitament d’òxids de ferro —oligist o hematites— que se’n feu anys ha. El pendent és considerable tot davallant per la rasa de la Cabrafiga. Esquivem un tram de tartera fent una marrada a mà esquerra. Anem revoltant el puig de les Mugues en el sentit de les busques. Quan sortim sobre unes pedregoses feixes margenades, el camí ja planeja.

Al Pla de les Mugues deixem a mà esquerra un camí carreter que baixa al mas de la Cabrafiga i, pocs metres més enllà, trobem un nou rètol indicador que senyala el corriol del Castellet. Ens hi enfilarem cinquanta metres amunt a l’esquerra. Hi ha com a mínim quatre boques de mina i probablement dues d’elles siguin a ponent del coll. Amb tota seguretat dues més són a llevant.

 Castellet de les Mugues (314m)

Antic assentament iber, utilitzat posteriorment com a fortificació contra la pirateria. En resten alguna paret i murs caiguts. Retornem a la bifurcació per continuar vers a Pratdip, planejarem. Quan albirem la carretera, ja som sobre el grau.

Grauet de les Mugues (276m)

Salva el considerable cingle ponentí del puig. Un cop superat continuarem davallant fort fins a sortir sobre el barranc de la Cova d’en Bargalló, prop de la carretera en un revolt de l’antiga. Nou rètol indicador, seguim pel barranc de la Cova en direcció al de la Dòvia, passant per sota un pont de l’antiga carretera i per dins d’una canalització metàl·lica del torrent a la nova.

Barranc de la Dòvia (140m)

Torrent neix prou més amunt de Pratdip, entre el Tossal Gran i el Mont-redon. En aquest punt no acostuma a portar gaire cabal. El creuarem a gual i continuem pel marge dret hidrogràfic. A la partida de les Fontanelles passarem pel costat de la casa del Paco, coneguda antigament com a Caseta de l’Electra. Tornem a canviar de marge per creuar de nou sobre del salt de la Sabinosa, un bonic salt i gorg, quan el torrent porta aigua. De nou al marge dret ens enfilem fins a sortir a un altre camí.

• Als anys 30 del segle passat Francesc Chavarria va construir una petita central que subministrava electricitat a diversos pobles de la rodalia. Aquest edifici allotjava la turbina. La bassa és més amunt.

Camí vell de Masriudoms (172m)

Bifurcació ben indicada a mà dreta, en direcció al trencall amb el camí del coll del Marquès. Albirem a l’altre marge unes granges abandonades i una edificació més antiga. És el que resta del molí fariner d’en Xenca o de la Creueta. Més amunt podem veure les arcades que sustenten el rec del molí, arrapat al cingle. Deixem el camí més evident per baixar a mà dreta i seguim per un corriol propers a la llera tot i que, continuant pel de l’esquerra, ens menarà al mateix punt.
Més endavant trobarem una nova bifurcació indicada amb el camí del coll del Marquès, per on marxa el PR-C 90 que ara seguirem a mà dreta, sempre pel marge dret del torrent. En aquest tram força engorjat acostuma a portar cabal regularment.

Capelleta de Sant Isidre (173m)

Oratori en una balmeta de pedra tosca. Camí enllà, amb algun tram empedrat, la gorja s’obre i sortim a unes feixes d’oliveres i ametllers. Ara seguim un camí carreter, pavimentat parcialment. Creuem de nou la llera i ens enfilem, ja amb el poble a la vista, fins a la carretera que solament hem de seguir uns 120 metres per retornar al punt d’inici.

NOU SISTEMA D’INDICACIÓ PER DETERMINAR LA DIFICULTAT DE L’ITINERARI QUE EMPRAREM EN LES NOSTRES SORTIDES

Els dos components de la dificultat

Determinar la dificultat ja és, de per si, una dificultat. I és que la duresa d’una ruta a peu no deixa de ser quelcom subjectiu, ja que acabarà depenent, en darrera instància, de la preparació, l’experiència i l’edat del senderista. Per tant, la metodologia que proposa aquesta guia parteix d’una simplificació de la realitat. Dit això, s’ha considerat que la dificultat d’un itinerari ve definida, principalment, per dos components o punts de vista: l’esforç físic que requereix resseguir la ruta, d’una banda, i l’exigència tècnica associada a les característiques i elements del terreny per on passa l’itinerari, d’una altra. Com que aquests dos components són independents entre si, aquesta guia aposta per informar-ne de manera separada i amb enfocaments diferents.

Esforç físic (dificultat física)

L’exigència física d’un itinerari depèn, sobretot, de tres variables: la distància o llargada del recorregut, el desnivell o perfil que cal salvar (sigui de pujada o de baixada) i, en conseqüència, el temps que cal destinar-hi. Com més llarg sigui un itinerari i més desnivell tingui, més esforç físic caldrà i més augmentarà la percepció de dificultat.

Condicions del camí (dificultat tècnica)

Amb independència de la llargada o el desnivell d’un itinerari, el camí per on transcorre pot integrar, en algun tram, un seguit d’elements o obstacles que poden comportar problemes o dificultats als senderistes, sobretot als poc o gens avesats a caminar per la muntanya. Alguns exemples serien trams exposats al buit, passos equipats amb cordes o escales metàl·liques, o pujades amb roques grans que intercepten el camí i que per superar-les cal ajudar-se amb les mans (grimpar).

Com tractar les condicions meteorològiques?

Un dels elements que més determinen la dificultat d’un itinerari a peu són les condicions meteorològiques (i fenòmens estacionals) del dia en què es realitza la ruta. Ens referim a si fa molt de fred o molta calor, si hi ha trams inundats o coberts de neu, si el dia és plujós o boirós, etc. Com que la meteorologia és molt variable, aquesta guia no la té en compte per determinar el grau de dificultat d’un itinerari. Ara bé, és essencial estar-ne ben informat!  RECOMANEM http://meteomuntanya.cat/

INTRODUCCIÓ

No som cap, empresa de viatges, ni d’aventura, som una associació esportiva sense ànim de lucre, totes i tots els socis som part integrant del funcionament del mateix i amb les nostres quotes intentem cobrir els serveis que desitgem gaudir, refugi, rocòdrom, material de préstec, etc., on tots els serveis que es mantenen, són gestionats, per sòcies i socis de forma totalment altruista, la junta directiva, el grup d’escalada i tot allò que pugui venir, són sòcies i socis voluntaris. Així com les sòcies i socis responsables de cada sortida, excursionistes amb experiència, però absolutament voluntaris.

TRANSPORT

• Els trajectes fins arribar al lloc de sortida i evidentment la tornada, be sigui en els nostres vehicles o com en algunes ocasions amb autocar. No estan coberts per les assegurances tant temporals com anuals de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha d’existir l’assegurança del vehicle que hauria de cobrir els acompanyants o en el cas d’un servei públic com es un autocar una assegurança especial pels possibles accidents dels seus ocupants.
• La majoria de les activitats que organitzem depenen del vostre transport per arribar al lloc de sortida i arribada, ja que la majoria són de tipus circular, és per tant molt important indicar la vostra disposició real de transport a secretaria. En el cas que no disposeu de cap vehicle, es prendrà nota i intentarem organitzar el desplaçament en el cotxe d’algun altre excursionista amb vehicle i que participi en la mateixa activitat.
• Pot ser que no existeixi lloc en cap vehicle el que farà impossible realitzar l’excursió o l’activitat muntanyenca.
• Només en cas que s’apuntin a l’excursió una quantitat igual o superior a 27 persones, es podria tramitar els serveis d’un autocar, encara que això no sempre serà possible.
• Queda a criteri del propietari del vehicle la forma de compensació del desplaçament per realitzar l’activitat prevista i per tant aquest hauria d’explicar a totes i tots que pugin al seu vehicle com ho faran per compensar la despesa que representa fer servir un cotxe ‘x’ quilòmetres.

ASSEGURANCES I SOCI TEMPORAL

• És obligatori la possessió de la llicencia federativa amb l’assegurança d’accident i responsabilitat civil, amb les cobertures asignades a cada tipus, be sigui l’anual o com a minim la temporal de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) per poder participar en les iniciatives esportives organitzades per la nostra entitat.
• També és obligatori fer saber a secretaria la intenció de participar en la sortida o l’esdeveniment anunciat. A través de la nostra web, del nostre correu electrònic info@centreexcursionistatarragona.com o personant-se al nostre local social (Secretaria) o bé trucant 977240250, dimarts o dijous de 18 fins a 20 h.

Sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona

• Recomanem a totes i tots els nostres socis que obtinguin la llicència federativa de l’any en curs.
• En cada sortida, és obligatori, està assegurat, l’assegurança temporal per un, dos o tres dies, pels socis del Centre Excursionista Tarragona, tenen preu especial: un dia 4 €, dos dies 5 €, tres dies 6 €.

Amb Llicència Federativa FEEC/FEDME i no socis del Centre Excursionista Tarragona

•Els excursionistes que estiguin en possessió de la llicència federativa de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, NIF, codi del carnet federatiu, tipus de llicència i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5 €, per dia d’excursió.

No socis i No Llicència Federativa FEEC/FEDME

• Els excursionistes que vulguin gaudir d’algunes de les nostres activitats i no són socis del Centre Excursionista Tarragona i tampoc estan en possessió de la llicència federativa, hauran de forma preceptiva, treure’s l’assegurança temporal de la FEECi per tant haureu de passar per secretaria o bé a través de la web, per donar les vostres dades personals (nom i cognoms, NIF, data de naixement, telèfon mòbil i correu electrònic) per realitzar les gestions de donar-vos d’alta com a soci temporal de l’entitat excursionista i llavors poder tramitar l’assegurança temporal de la FEEC.
• Quota soci/a temporal del CET: un dia 5 €, dos dies 7 € i màxim tres dies 9 €.
• Assegurança Temporal FEEC: un dia 5 €, dos dies 6 € i màxim tres dies 7 €.

NOTIFICACIONS I PAGAMENT

En tots els casos s’ha de notificar a tot tardar l’últim dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora ha de tenir les dades de l’excursionista i el pagament del mateix abans de realitzar l’activitat. Una vegada tramitat s’ha d’informar a l’excursionista, de la pòlissa per conèixer que cobreix i fins a quins límits, així com l’albarà de pagament, que fa de certificat de pagament.

Si no és possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte -. CABRAFIGA .- i el vostre nom complet, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.

CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318   / BBVA: ES55 0182 1238 6702 0026 1708

O millor encara, podeu fer servir l’opció d’ INSCRIURE’M que hi ha en aquesta mateixa pàgina.

ON TROBAR-NÓS

C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com

Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 18 – 20h.

Voluntari Coordinador de l’Activitat: Lope Matarredoba 620 51 30 32, o el telèfon mòbil del Centre Excursionista Tarragona: 679 83 35 07.