
FESTA FEEC 2022

Juan Antonio Palacios, vocal de material i biblioteca, Jordi Aluja, president del CET, Jordi Merino, president de la FEEC i Jordi Parisi, secretari de la nostra entitat, Centre Excursionista Tarragona.
El passat dia 26 de gener, una representació de la Junta Directiva del Centre Excursionista Tarragona vàrem anar a la Festa anual de la FEEC que ara feia dos anys que no es podia fer a causa de les restriccions de la pandèmia.
Aquest any doncs s’han donat tots aquells guardons i reconeixements que durant el 2020, 2021 no es van poder donar junta amb els del 2022, després de fer els retrobaments de tots aquells coneguts i amics del món de la muntanya, va començar l’esdeveniment amb la presentació de Carles Cortès i una actuació musical, però farem servir les paraules de la pròpia FEEC:
Amb les notes del “Wish you were here” interpretada per a Elisa Mas a la veu i Marc Badia a la guitarra i veu, va començar la 26a edició de la festa anual de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya que es va celebrar a l’espai Endesa de Barcelona. La trobada va voler repassar una temporada extraordinària per les activitats de muntanya al país i on sota el lema “Tot torna a començar” la FEEC ha tornat ha batre rècords en els registres de federats i federades.

El periodista tarragoní Carles Cortès és el que va conduir tot l’esdeveniment.
Després de la consolidació dels 40.000 federats els darrers anys la FEEC ha aconseguit assolir els 44.653 federats anuals i més de 50.000 amb la suma de les llicències temporals. D’aquesta manera s’ha superat un nou sostre en aquest àmbit i s’ha consolidat a la FEEC com la tercera federació del país en nombre de federats i federades.
Carles Cortés va conduir un acte que es va iniciar amb el reconeixement a aquelles entitats que han celebrat aniversaris significatius aquests últims dos anys. Així el Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, CE Calldetenes, van ser els primers en pujar a l’escenari per recollir el seu guardó pel seu 25è aniversari. Els 50 anys de CE Besalú, CE Rafalgarí, CE Sant Feliu de Codines, CE Torelló, CE de la Segarra, CE Maspujols, Centre Excursionista Tarragona, Foment Arqueològic Excursionista Sallentí , els 75 dels CE Puifcastellar, Club Esquí Puigmal (SE) i sobretot els centenaris de Foment Excursionista de Barcelona, Club Excursionista de Gràcia, Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona (SE), CE Montserrat que van servir per tancar l’apartat d’aniversaris de les entitats excursionistes.
Com podeu llegir van ser moltes les entitats que amb aquests últims anys han pogut complir anys, una quantitat remarcable d’anys, cal dir que la nostra entitat ha complert 50 anys, després de la fusió que van fer les dues entitats tarragonines que hi havia llavors a Tarragona el Grup Excursionista Muntanyenc i l’Agrupació Excursionista Ginesta, cal dir que aquest 2023 el Muntanyenc hagués fet 100 anys i nosaltres també ho volem celebrar, ja que són una part integrant de tots nosaltres 100 anys d’excursionisme, deu ni do !! Nosaltres de forma institucional de cara a la federació i d’altres entitats som cinquantenaris i amb el desig de fer 50 anys més de divulgació, suport, formació i activitats esportives i culturals per fer cada cop més gran aquesta, la nostra entitat.
Despres en l’acte els noms propis van ser els protagonistes de l’acte, la temporada per emmarcar de Rut Monsech, Aida Torres i Carla Martínez, que han recollit èxits europeus en escalada de dificultat, bloc i velocitat. Un any més la Festa va ser el lloc on es van entregar els premis Juanjo Garra i el premi Vèrtex. Els primers aquest any han nominat a fins a onze expedicions, i el gran protagonista de la nit va ser Oriol Baró i el CEAR, que es van emportar en tercer i primer premi. Pel que fa al premi Vèrtex, Montserrat Timoneda i Jaume Llanes, van recollir el premi per les seves “Crestes de la Val d’Aran” de mans de Cossetània.

El “Premi Llegenda Alpina Watches” que va ser pel veterà alpinista català, Jordi Pons, que enguany fa 90 anys.
La festa de la FEEC va reservar pel final, com és habitual, un dels instants amb més pes de la cerimònia. L’entrega de l’ensenya d’or de la Federació. A més a més, aquest any es van lliurar les pendents de 2020 i 2021. Així la de l’any 2020 va ser per el fotògraf, lingüista, excursionista i escriptor, Ernest Costa, la del 2021 per al pèrit industrial, excursionista i especialista en el territori de muntanya del Garraf, Vicenç Carbonell i la del 2022 per al lingüista i pare de la Flama de la Llengua, Jordi Mir.
Com podeu llegir van ser moltes les entitats que amb aquests últims anys han pogut complir anys, una quantitat remarcable d’anys, cal dir que la nostra entitat ha complert 50 anys, després de la fusió que van fer les dues entitats tarragonines que hi havia llavors a l’any 1972 a Tarragona el Grup Excursionista Muntanyenc (1923) i l’Agrupació Excursionista Ginesta (1929), cal dir que aquest 2023 el Muntanyenc hagués fet 100 anys i nosaltres també ho volem celebrar, ja que són una part integrant de tots nosaltres 100 anys d’excursionisme, deu ni do !! Nosaltres de forma institucional de cara a la federació i d’altres entitats som cinquantenaris i amb el desig de fer 50 anys més de divulgació, suport, formació i activitats esportives i culturals per fer cada cop més gran aquesta, la nostra entitat.
Despres de l’entrega dels guardons i reconeixements i una vegada acabats els parlaments totes i tots varem anar a celebrar-ho amb un bon pica-pica que ens varem preparar des de la FEEC, i com no varem poder parlar amb alguns dels guardonats i d’altres persones d’aquets mon el de la muntanya, vam parlar amb Oriol Baró, guanyador del premi Juanjo Garra de l’any 2021 i 2022.
Oriol Baró (Vall de Boí 1979) és una de les figures més respectades de l’alpinisme espanyol. És guia d’alta muntanya UIAGM, tècnic esportiu superior en alta muntanya i TD2 en esquí alpí, i professor de tècnics esportius en muntanya i escalada. Però sobretot Oriol és un alpinista prolífic i intens l’estil directe del qual i la seva innegociable ètica muntanyenca li han donat un gran prestigi dins de la comunitat alpinista nacional. A més, la qualitat dels seus assoliments és indiscutible. Pocs esportistes tenen l’oportunitat de guanyar un Premi FEDME en dues categories diferents el mateix any, i Oriol Baró el va aconseguir en 2010: en “alpinisme europeu”, amb la primera ascensió en el dia de Divine providence (7b+, 900 m), en el Pilier de l’Angle. I en “alpinisme europeu”, amb la primera repetició de Patagònics desesperats (50è, M4, 6c, A3, 700 m) a l’Agulla de Poincenot.
També vàrem poder parlar amb Jordi Pons, premi llegenda 2022, el vam veure amb forma i li desitgem veure’l molts anys més en aquestes festes com a president d’honor que és de la FEEC.
És considerat un dels pares de l’actual generació d’alpinistes i escaladors de Catalunya i de tot l’Estat espanyol, amb ascensions a parets mítiques com la cara Nord de l’Eiger o l’esperó Walker de les Grandes Jorasses, al Massís del Mont Blanc, a l’Hindukush, a l’Annapurna, etc. Va formar part de la primera expedició catalana a l’Everest l’any 1982, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), de la que en queda com a testimoni el magnífic film Everest 82, primera expedició catalana.
L’any 1963 amb Josep Manuel Anglada, Francesc Guillamon, entre d’altres, realitzen l’apertura de la primera via d’escalada directa del Siula Grande, on l’alpinista valencià Miguel Gómez realitzà tasques de logística.
El 26 d’abril de 1974, juntament amb en Josep Manuel Anglada Nieto i n’Emili Civis Abad ascendeix l’Annapurna Est, primer 8.000 coronat per una expedició catalana.
La seva obra cinematogràfica comprèn més d’una vintena de documentals dels quals, ell diu poden ser presentats amb una certa dignitat,[5] molts dels quals destacats amb premis al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i als festivals internacionals de Trento o de Les Diablerets. D’entre tots cal destacar els documentals de l’Ama Dablam (1981), el citat Everest 82, el Cho Oyu 8201 m (1984) i Mackinley, la muntanya polar (1987), tots ells rodats amb cinema 16 mm, la qualitat dels quals està molt per sobre d’aquell concepte d’una certa dignitat que ell usa modestament quan parla dels seus films i quan afirma que per fer sortir la gent de casa seva per a veure un documental només es podia fer si hi havia un mínim de garanties de pensar que les imatges eren de prou qualitat per a fer perdre unes hores de son. Una cosa podria ser l’èxit aconseguit des del punt de vista alpinístic i una cosa molt diferent era plasmar-ho en el cel·luloide.
La secció de cinema del Centre Excursionista de Catalunya atorga anualment el Premi Especial de Muntanya Jordi Pons a la pel·lícula que mostri o enalteixi millor els valors de la muntanya.