història, dels homes, dones i entitats lligats a cims (PEGUERA 2.983 m)
Pic del Peguera 2.983 m.
Encetem una sèrie d’escrits que parlaran de la història, dels homes, dones i entitats que varen estar lligats per sempre amb els cims del que hem proposat des de la nostra entitat excursionista, en aquesta primera ocasió parlarem del Cim del Peguera de 2.982,7 m, el cim més alt del Parc Nacional del Llac Sant Maurici i Aigües Tortes i de tot el Pallars Jussà. Aquest cim està inclòs en el Repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
En el segle XIX es produeix un veritable descobriment dels Pirineus per part d’un nodrit grup de viatgers francesos als qui s’ha anomenat pirineistes. A més d’explorar la serralada, són molts els que escriuen, gairebé sempre amb bona ploma, el relat dels seus itineraris i aventures.
La primera ascensió documentada al Pic de Peguera (2.983 m), va ser realitzada a l’estiu, exactament el 31 de juliol del 1878 pels pioners del pirineisme Maurice Gourdon i Barthelemy Courrège. Aquesta fita històrica va marcar l’inici de l’exploració alpina moderna d’aquesta emblemàtica muntanya situada al cap de la Vall Fosca.
No totes les regions pirinenques han sabut atreure’s a un patrocinador de primer ordre. Per sort per a la Vall d’Aran, les seves muntanyes així com cims propers del Pirineu Català van aconseguir enamorar de manera irresistible a Maurice-Marie Gourdon. Un idil·li que anava a discórrer amb fidelitat indestructible al llarg de l’últim terç del segle XIX i de les primeres anyades del XX.
El nostre protagonista Maurice Gourdon va néixer a Nantes el 1847, tenia arrels pirinenques: una branca de la seva família procedia del 
Louron. En 1860, els seus familiars van començar a estiuejar als Pirineus francesos, sent Maurice un nen de tretze anys. A partir de l’estiu següent, de les petites estades passarien a les èpoques continuades a Luchon. D’aquesta ciutat termal anaven a arrencar les excursions per aquells boscos i muntanyes, si bé bona part de les excursions del clan es van realitzar a lloms de muls. El futur pirineista va trigar poc a albirar la Vall d’Aran des dels miradors del Haute-Comminges. Arran d’alguna de les seves ascensions de debutant al fronterer Tuc dera Entecada (2.270 metres), Gourdon va sentir amb força la crida d’aquells territoris.
La seva condició de rendista li va permetre dedicar bona part del seu temps a recórrer la serralada amb una intensa tasca d’exploració. Home de gran curiositat, preparació i cultura, va realitzar estudis científics (geològics, botànics, mineralògics) sobre unes muntanyes que va recórrer amb passió. Va ser, a més, bon dibuixant i pintor, i un pioner de la fotografia pirinenca. Un bon número dels seus dibuixos, litografies i treballs fotogràfics es conserva en el museu de Luchon, del qual va ser un dels fundadors. La seva extensa col·lecció de minerals es guarda en un museu de Nantes. Va ser també un prolífic escriptor, autor de 170 títols que inclouen relats d’excursions i estudis de les diverses disciplines científiques que va conrear. Els aires sans del Pirineu li van propiciar una llarga vida: va morir a Nantes en 1941 a 93 anys.
Gourdon, que era també un gran dibuixant, pintor i litògraf que va deixar centenars de documents, i molts sobretot dibuixos originals de la Vall d’Aran, van ser adquirits en el seu moment pel Conselh Generau d’Aran i es troben en el Museu dera Vall d’Aran i en l’Arxiu General d’Aran.
Maurice Gourdon que també va ser un dels primers fotògrafs dels Pirineus, és doncs un referent cultural tant en Commenges com la Vall d’Aran i en tot el Pirineu.
Bussejant entre les seves vivències personals, podem deduir que 1876 va ser la data clau per a interessar-se de debò per les muntanyes araneses i catalanes. Els seus motius, el mateix explorador els detallava: “Més de vint mesos d’excursions i ascensions a peu i en totes les èpoques de l’any, a través de les muntanyes secundàries del Luchonnais i de les regions veïnes, m’havien ensinistrat prou perquè em trobés en disposició d’abordar i ascendir els grans cims. Adolphe Joanne estava fortament interessat quan havia publicat sobre els Pirineus, i en diverses ocasions m’havia demanat dades per als seus guies, posant-me en relació amb el tinent coronel Prudent (llavors capità). Quan aquest últim va conèixer el meu projecte d’explorar metòdicament el vessant meridional de la 
cadena, llavors gairebé desconeguda, vaig rebre d’ell valuoses ajudes. Em va fer arribar un baròmetre altimètric per a les meves observacions. Igualment, em va assortir, com va fer amb el meu amic el comte de Saint-Saud, amb esbossos de mapes on havia condensat quan havia pogut recol·lectar sobre aquest vessant molt poc coneguda. Per part seva, el coronel Coello des de Madrid, m’havia enviat els seus croquis de mapes. Així proveït, em va semblar factible penetrar en aquesta regió una miqueta misteriosa de Catalunya amb probabilitats de fer allí un treball profitós i aportar la meva part a l’obra comuna de la difusió dels Pirineus catalans. Per aquesta mateixa època, Schrader i Wallon, els meus amics i col·legues del Club Alpin Français, desembullaven i descobrien les belles muntanyes d’Aragó i de Navarra, i Saint-Saud s’ocupava de les petites Serres del sud de la cadena principal fins a arribar a la plana, per la qual cosa vaig prendre Catalunya com a camp d’operacions per a les meves exploracions. Vaig començar per Aran, una zona a la qual em sentia especialment lligat”.
Va realitzar moltes primeres com el Montardo o el mateix Peguera, motiu d’aquest escrit i se li va dedicar un cim del Pirineu al seu record per sempre el Pic Gourdon és una muntanya de 3.034 m d’altitud, amb una prominència de 114 m, que es troba al massís de Perdiguero, entre els departaments dels Alts Pirineus i l’Alta Garona (França).
I com no el seu guia per pujar al Pic de Peguera va ser Barthélémy Courrège (conegut com a Nieou) va ser un dels més cèlebres guies d’alta muntanya del Pirineu Central durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Originari de Banhèras de Luishon (França), va marcar 
la història del pirineisme acompanyant els grans exploradors i científics de l’època en rutes i primeres ascensions històriques.
Principals Fites de la seva Trajectòria
Primera turística al “Sostre d’Andorra” (1878): El maig de 1878, va ser contractat per a una expedició de llarga durada pels pirineistes Maurice Gourdon i Roger de Monts. Junts van realitzar la primera ascensió documentada amb finalitat turística i científica al Comapedrosa (2.942 m), el cim més alt d’Andorra.
Primera ascensió hivernal de l’Aneto: El 12 de març de 1879, va liderar l’expedició que va conquerir el pic més alt dels Pirineus a l’hivern. Ho va fer juntament amb Roger de Monts, B. Paget i V. Paget, superant condicions de gel extrem.
Primera ascensió al Tuc de Mulleres: Va aconseguir aquesta fita el 1879 acompanyant el famós pirineista Comte Henry Russell i el també guia Firmin Barrau.
Exploració del Pallars i la Maladeta (1880): El setembre de 1880, va guiar Maurice Gourdon i l’excursionista Narciso Ullastres a través dels colls fronterers de l’alta muntanya pallaresa i aranesa, obrint noves rutes cartogràfiques.
Obertura del Dent d’Alba: El 1882 va obrir la primera ruta a aquest cim de 3.118 metres de la mà, un cop més, de Henry Russell.
Acompanyant d’il·lustres exploradors: Va guiar grans figuris de la cartografia i la ciència pirinenca com Maurice Gourdon, Charles Packe i Eugène Trutat (col·laborant, per exemple, en les primeres fotografies històriques del retrocés de les glaceres de la Maladeta).
En Luchon, el guia que apareixia amb més freqüència en les imatges de principis del segle XX era Barthélémy Courrège. Ell també posseïa una estampa cridanera, amb una mirada llunyana i absent que encarnava a la perfecció l’arquetip romàntic i turístic del «muntanyès».
Courrège va esdevenir tota una icona popular de l’arquetip romàntic del muntanyenc pirinenc. La seva popularitat va ser tan gran a l’època que es va fer una estàtua de cera a mida real de la seva figura per al pavelló de Luchon a l’Exposició Universal de París de 1900. Fins i tot es van compondre cançons populars en el seu honor que lloaven la seva destresa com a “Senyor de la roca i de la neu”.
Salutacions, valent Courrège,
Senyor de la roca i la neu
Fem una mica de resum de les diferents ascensions i les dates que es van assolir:
Primeres Internacionals
- 1878 M. Gourdon i B. Courege 31-07-1878
- 1921 Canal N.O.: E. Cadier, H. Cadier, Mabile, P. Loustalot 07-08- 1921
- 1926 Hivernal: Ll. Estasen, Guilera, Brunet, Ribes i Altuba 03-04-1926
Primeres Nacionals (Catalunya)
- 1917 Primera Ascenció Nacional: Estasen, Soler, Coll i Herzog.
- 1934 Ascenció per l’espatlla del Peguera: A. Oliveras i X. Vilaró.