Lesions agudes per bicicleta
Des de fa uns anys hi ha hagut un espectacular augment de la pràctica del “Mountain Bike”, el que ha fet que es produeixi un increment de lesions per aquest esport, encara que la bicicleta de carretera ja fa molt més temps que es practica per una àmplia quantitat de gent.
En les lesions agudes que podem patir en bicicleta s’han de diferenciar si es tracta de bicicleta de muntanya o de carretera. La diferència bàsica és el medi en el que es desenvolupa. En carretera, habitualment hi ha més velocitat i per tant són de més alta energia , i potencialment més greus. Aquí també la causa de l’accident pot ser un tercer, normalment un vehicle a motor. En canvi en bicicleta de muntanya, són de menor energia i principalment per caigudes ocasionades per la dificultat del terreny.
En els dos casos és molt important la seguretat, és a dir, adequar la velocitat a les característiques del terreny , vigilar el trànsit rodat i tenir en compte el material imprescindible que s’ha de portar.
El material bàsic del nostre equip que ens pot protegir dels diferents imprevistos és: casc, guants i ulleres.
CASC:
És l’element de protecció més important per les greus conseqüències que ens pot reportar el no portar-lo.
El component fonamental del casc es l’escuma expandida de polièster (porexpan) que té com a característica l’alt grau d’absorció dels impactes, amb un pes molt baix. La part externa pot ser de PVC (Clorur de Polivinil) o fibra de vidre, que donen resistència davant d’impactes violents. A l’hora de comprar-lo s’ha de mirar que sigui de la nostra talla i que estigui homologat.
S’ha de tenir en compte que després d’un impacte violent s’hauria de canviar perquè la seva estructura interna pot està seriosament afectada.
GUANTS:
La funció dels guants és diversa; ens donen comoditat al amortitzar les vibracions del manillar, aïllen del fred i, la més important, ens protegeixen en cas de caiguda. Per tant, no serveix qualsevol guant. Al palmell ha de tenir un reforç perquè s’agafi bé al manillar, ja que la disminució de la subjecció farà que tinguem que fer més força per agafar-nos, sobretot en baixades. Els guants per l’estiu i l’hivern haurien de ser diferents, perquè a l’hivern si no ens protegeixen del fred perdrem sensibilitat i força a les mans. En canvi els d’estiu han de tenir la característica de poder despendre el calor, perquè si no és així la suor farà perdre adherència de la mà amb el guant.
ULLERES:
Habitualment a aquest element se li dóna menys importància de la deguda. Les ulleres ens protegiran els ulls davant de múltiples agressors, com són la pols, insectes, l’aire, la llum del sol, branques d’arbres, etc.
Quan anem a comprar-les hauríem de tenir en compte tot un seguit de coses: el pes, que la pantalla sigui intercanviable i de plàstic, mai de vidre, perquè si es trenqués per una caiguda o per una “pedreta” enviada per la bicicleta de davant podria ocasionar-nos greus lesions oculars.
Encara que no els hem anomenat específicament també s’ha de tenir en compte la jaqueta i els pantalons, sobretot aquests per evitar lesions per friccions amb el seient.
Un altre punt per evitar lesions que poden ser importants és el cansament ja que aquest pot fer augmentar el risc de caigudes i de lesions. Per tant l’haurem d’intentar evitar, en la mesura del possible, primerament dosificant l’esforç i tenint cura d’hidratar-nos i anar menjant, no copiosament perquè la digestió i l’esforç físic no són gaire compatibles.
Tots els que practiquem esports on potencialment podem “fer-nos mal” hauríem de tenir una correcta vacunació antitetànica, i estar vacunats és ben fàcil, només s’ha d’anar al metge de capçalera perquè us l’administri.
Una vegada descrites totes aquestes mesures passem a enumerar les lesions més freqüents produïdes per aquest esport.
Les lesions agudes són, principalment, com a conseqüència de les caigudes sobre el terreny i es localitzen sobre les regions menys protegides, que amb més freqüència són les espatlles, mans i genolls, encara que l’afectació pot ser molt diversa.
Tipus de lesions:
- Lesions cutànies: ferides, erosions, cremades: a la cara, dits de les mans, cames i colzes.
- Lesions òssies: fractures: de mans, clavícula, espatlla.
- Lesions articulars: luxacions: d’espatlla, acromio-clavicular, dits de les mans.
- Esquinços: canell, turmell.
- Traumatismes: craneoencefàlics, costals, abdominals, cuixa.
Davant de qualsevol lesió cal actuar amb prudència, encara que la majoria de vegades l’afectació serà banal s’ha de tenir en compte la potencial gravetat dels traumatismes quan afecten al cap, tòrax i abdomen.
Joan Tomàs Gebellí Jové
