Mor un referent l’Emma Roca
Emma, molt més que una corredora, ha estat una pionera des del punt de vista esportiu i una pionera en la recerca. Llicenciada en bioquímica, doctorada en Enginyeria Biomèdica i esportista de resistència, i cofundadora de diverses empreses relacionades amb l’esport i la salut, ha estat una de les persones que més ha lluitat per la salut d’aquest esport i per la dels seus companys esportistes.
Mentre estava en la universitat, Emma treballava els estius d’auxiliar forestal en diferents parcs de bombers, on va conèixer a la seva parella, David, amb qui ha compartit la seva vida i ha tingut tres fills, Irina, Martí i Mariona. Impartia classes, feia guàrdies com a bombera i continuava competint en tota mena de disciplines esportives: triatlons, duatlons, ironmans, maratons i ultra-maratons de muntanya, bicicleta de muntanya, esquí de muntanya o raids d’aventura.
En la seva completa web, en l’apartat personal, Emma es descrivia a si mateixa en diversos apartats: Biografia, Mare, Bomber. I en 2018 va afegir un altre apartat més: Càncer, on explicava des de l’inici la seva malaltia i actitud davant aquesta. Reproduïm aquí les paraules d’Emma en aquest maleït apartat, perquè no es pot descriure millor el que se sent quan travesses la línia entre la salut i la malaltia, i perquè ens semblen molt inspiradores per a valorar, els vius, la qual cosa tenim el nostre dia a dia.
“A vegades penses quina mala sort ha tingut aquest amic o familiar, quan sofreix una desgràcia, un accident o passa un mal moment, tu et sents invulnerable i no li dónes importància al fet que surti el sol cada matí. Vius en un món on et consideres invencible, fort, amb una bona alimentació i entorn familiar, capaç de tot i amb un cos molt preparat per a qualsevol situació. No valores estar bé, amb salut i capaç de fer les coses quotidianes sense problemes. Fins i tot coses tan banals com anar al lavabo diàriament o poder menjar el que et vingui de gust. Però la línia és molt fina. La salut és tan dinàmica que hauria de ser un verb i no un substantiu. D’un dia per a un altre la teva estabilitat física i emocional pot trontollar-se, els teus valors i prioritats poden canviar i ja no ets la mateixa.
A la fi del 2018 em van diagnosticar a través d’una biòpsia un liquen esclerós* en els llavis vulvars. Em van tractar amb cremes de corticoides fins que, a principis de 2020, les cremes ja no em feien res i tot el que em receptaven empitjorava la pell de la vulva, el dolor era tan gran que em va deixar immòbil en el llit durant setmanes.
Després de ser visitada durant més de 4 mesos per 5 ginecòlegs i 2 dermatòlegs diferents no van trobar el que podia tenir. Finalment uns especialistes en vulva van fer biòpsies i RMN trobant un carcinomavulvar** en els llavis i més cèl·lules malignes en els ganglis inguinals. Tots quedem sorpresos, ja que és poc usual i apareix en dones majors de 70 anys. Jo ho associo al liquen que tenia feia un any i mig, a la fricció de córrer i la bici, a l’abús de les cremes amb corticoides, a la mena de teixit esportiu que toca els llavis vulvars i sobretot, a l’estrès. És un conjunt de moltes coses, i sé que el càncer no li podem penjar l’etiqueta d’una sola causa, és multifactorial. El 17 de juny de 2020 em van poder fer una cirurgia impecable extirpant les cèl·lules malignes dels llavis (Vulvectomia total) i dels ganglis inguinals (linfidenectomia inguinofemoral radical bilateral).
Per desgràcia aquest càncer d’una agressivitat extraordinària, un any després ens ha pres a l’Emma, un referent d’esforç, de dedicació, d’empenta per tot el món de la muntanya.
El Centre Excursionista Tarragona que ara comença una nova aventura creant la secció del Grup de Trail, no pot més que senti profundament la seva pèrdua i acompanyar als seus familiars i amics en el dol, que descansi en pau Emma Roca, segur que allà on estiguis vetllaràs pels teus i per totes i tots els que gaudim de la muntanya.
Emma Roca va començar a dedicar-se a l’esport en la seva època universitària, a partir dels 20 anys d’edat. Va coincidir amb els anys que Nèstor i Nil Bohigas van crear el mític Raiverd, la primera carrera d’aventura al nostre país, en la qual Emma va participar per primera vegada en 1996.
Amb els anys, va arribar a convertir-se en una consumada especialista, una de les millors del món. Va participar en les proves internacionals més prestigioses de llarg a llarg del planeta, es va proclamar campiona d’Europa en 2005, va vèncer la Copa i el Campionat d’Espanya en 2007, fins que en 2010 es va emportar el seu títol més preuat, el Campionat del Món de Raids en 2010 com a capitana de l’equip Buff Termocool juntament amb Arnau Julià, Fran López i Benjamin Midena.
En aquesta disciplina també va destacar com a promotora de la participació de les dones. En aquest sentit, va dur a terme una tasca ingent, amb l’organització juntament amb Mònica Aguilera del WIAR, un raid en el qual solament podien participar dones i que es va celebrar durant vuit edicions fins a 2010.
Més recentment, en 2019, va participar en l’espectacular edició del Ressò Challenge de Fiji produïda per Amazon i que es pot veure per capítols en Prime Vídeo.
Curses de muntanya i d’ultraresistència
- 2013 – Campiona de Catalunya de curses d’ultraresistència (UTBCN).
- 2012 – 3a a l’Ultratrail del Mont Blanc i 1a a la Ultramarató d’Escòcia.
- 2011 – 2a a la Marathon des Sables i 3a a la Travessa Cavalls del Vent.
- 2010 – 1a del seu grup d’edat a l’Ironman de Niça (9a de la classificació general).
- Campiona d’Europa de marató de muntanya (Val d’Aran) i campiona de Catalunya de duatló de muntanya.
- 1998 – 1a a la Marató Nike Aneto X-Treme, campiona de Catalunya de duatló de muntanya i campiona d’Espanya de duatló de llarga distància.
Esquí de muntanya
- 2008 – 3a a la Copa del Món per parelles (Itàlia) i 5a a la Patrouille des Glaciers (Suïssa).
- 2007 – Campiona d’Espanya per parelles (Núria).
- 2005 – Campiona d’Espanya per parelles (Formigal) i de cronoescalada (Cerler), 3a a la Copa del Món individual i 4a a la Pierra Menta (França).
- 2004 – Campiona d’Espanya individual (Formigal).
- 2003 – 2a al Campionat d’Espanya (Vaquèira-Beret).
- 2002 – 4a a la Copa d’Europa per parelles i campiona d’Espanya per parelles (Vaquèira-Beret).
Raids d’aventura
- 2010 – Campiona del món de raids.
- 2007 – 1a de la copa i del campionat d’Espanya de Raids.
- 2003 – Subcampiona d’Europa de raids.
