profunda tristesa per la mort de Josep Lerin i Palau
Un altre cop, i ara si cap amb més força, la mort ha colpejat la nostra entitat, la mort se’ns ha emportat al nostre soci d’honor, al nostre President d’honor, Josep Lerin i Palau, guardó que va ser aprovat en l’última Junta Directiva i que havíem de comunicar-li a ell primer i a l’assemblea general de socis. No hem pogut dir-ho a ningú, només a través d’una negra esquela, intentant honorar la seva memòria.
No tocava !! la seva pèrdua, tenia tantes coses per viure, tantes coses per gaudir, intensament com ell feia sempre, els projectes de l’entitat excursionista de la qual ell, n’era l’ànima, la seva inspiració, la seva empenta, la seva energia vital, però també de la seva família, dels seus estimats fills i la seva implicació per aconseguir quelcom més en el camí de les llibertats socials i nacionals, en la que sempre estava disposat a oferir i realitzar el seu esforç personal.
Un home que va aprendre a estimar l’excursionisme i la natura de la mà del seu tiet en el Grup Excursionista Muntanyenc i ben aviat es va enredar en ajudar i assumir certes responsabilitats en una entitat que va néixer el 1923, però les circumstàncies socials i polítiques van abocar a les dues entitats de Tarragona dels anys setanta del segle passat a fer un pas al costat, realitzant una fusió amb l’altra entitat de Tarragona, l’Agrupació Excursionista Ginesta, d’aquí va sorgir l’actual Centre Excursionista Tarragona (1972) el primer president va ser un home de consens per no agreujar a cap col·lectiu, però el segon va ser Josep Lerin i Palau i van ser 8 anys de moltes activitats i iniciatives culturals, socials i muntanyenques, Rallis, Marxes, Cursos, Dia del Camí de Muntanya, Campament Infantil General de Catalunya i la creació de la secció del Grup Alpí.
Però ell sempre ha estat allí, al costat dels que portaven les regnes, amb lleialtat, amb esperit de servei al soci i pel bé de l’entitat.
I sempre gaudint de fer camí, de les sortides organitzades per altres o organitzades per ell mateix pels nostres socis i sòcies o ajuntant-se amb qui vulgues estar amb ell dies i dies de llargues caminades, sovint amb els seus amics i companys de l’Associació Excursionista de Catalunya de Reus i formant part, del que personalment tinc un gran i inesborrable record, del trekking de 12 dies pel Gran Atles Central, per terres allunyades de qualsevol gran ciutat, vivint en jaimas o en casalots de dubtosa estabilitat, pujant i baixant colls i recorrent les valls i fins i tot lluitant amb el corrent d’un riu encaixonat d’aigües que feréstegues baixàvem des de més de 4000 m, aquest era el Popi, aquest era Josep Lerin.
És un moment, pels que vàrem estar aquests anys amb ell treballant en la Junta Directiva, en que haurem de fer una petita aturada, respirar molt profundament, pensar en el que ha passat i no sé com, treure forces i fer un homenatge personal al Popi i seguir amb la lluita, perquè la nostra entitat excursionista, segueixi el camí i pugui arribar, on ell sempre va somiar.
Popi, amic, que el neguit que sempre t’envoltava per poder estar a tants i tants llocs en un mateix dia, el facis servir per vigilar, inspirar i ajudar al món excursionista.
Sempre et portarem en els nostres pensaments, són tantes les coses que recordarem de les teves anècdotes, que és una forma de no morir, és una forma d’estar entre nosaltres per sempre.
Jordi Aluja i Bargalló
