Refugi Leandre Lerin

REFUGI MONTSANT
Albarca (Tarragona)

Alguns dels socis del Grup Excursionista Muntanyenc (1923 – 1936/ 1951- 1972), i com a pioners de la idea, Carles Pallach i Leandre Lerin, ja fa molts anys, van adquirir una casa de pagès en molt mal estat a Albarca, poble que ja aleshores
tenia pocs habitants i que començava a estar abandonat, cosa que abaratia la compra dels immobles, amb la idea de convertir-la en un refugi per als socis, llavors del G.E. Muntanyenc i, com no, per a tots els excursionistes d’arreu que volguessin endinsar-se a la serralada del Montsant o a la de la Llena ja que Albarca es troba més o menys al mig d’aquestes carenes muntanyoses plenes de bonics racons.
El Grup Excursionista Muntanyenc va adquirir
l’immoble, però quedava una costosa i llarga tasca; arranjar el casalot per fer-lo habitable. Així que es va invertir en treball i esforç personal que va ocupar molts caps de setmana i es van emetre uns bons de 25 pessetes que els socis van cobrir. Fins que el 1962 es va inaugurar i comença a funcionar, pel goig del món excursionista de les nostres contrades. Però el temps no passa sense deixar les seves marques al refugi, que es va tornar fins i tot perillós pel seu estar, per la qual cosa va ser clausurat i tirat a terra pels voltants del 1975.
Però la Junta Directiva del ja Centre Excursionista Tarragona veu la necessitat de construir de nou el refugi Montsant d’Albarca i després d’algunes gestions i reunions amb la Diputació de Tarragona, que ja havia aportat ajudes a entitats excursionistes i construït refugis arreu de la província, com el de la Figuera, accepta la proposició de la Junta del CET i aporta per a la realització de l’obra 3.187.557 de pessetes. Això passa al desembre de 1981. Les obres van durar fins el 1983 per tal com a l’hivern era de vegades impossible treballar amb les temperatures gèlides que es poden arribar a assolir al Montsant. De totes maneres, la re – inauguració del refugi Montsant d’Albarca va tenir lloc el 13 de març de 1983, amb un seguit d’actes com una missa d’inauguració, celebrada per mossèn Tomàs, un aperitiu per als assistents i un dinar de motxilla.