
Sortida propera a Tarragona, però no per això menys bonica, té una mica de tot, visió del patrimoni històric del nostre territori, natura, ascensions dels 100 cims, i davallades, vistes espectaculars, sense dificultat tècnica i amb uns quants quilòmetres per gaudir del Tarragonès.
Castell de Ferran
El castell de Ferran és un castell dins el terme municipal de Tarragona, a la pedania de Ferran, entre Tamarit i Altafulla. El seu origen es remunta al segle xi, quan era només una torre de vigilància 
dins el terme del castell de Tamarit. Aquesta torre està documentada d’ençà del 1197 fruit d’una donació testamentària en què Guillem de Granada deixa el castell de Ferran (junt amb el de la Granada) al seu nebot Berenguer de Castellet.
Fou deixat per Guerau VI de Cervelló a la seva filla Felipa a la seva mort el 1230.
Al llarg del segle XIV va estar sota el domini de l’església de Tarragona i va passar a les darreries del segle xvii, a mans del marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat i Vives. Actualment, el castell és una construcció gòtico-renaixentista molt modificada en època moderna amb esperit historicista i romàntic. Està format per diferents cossos fortificats, entre els quals destaca una torre lateral emmerletada, amb una garita angular. Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l’escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle xvii.
En l’actualitat el castell és una casa residencial de propietat privada i no es permet de visitar-ne l’interior.
Castell de Santa Margarita (el Castellot)
L’església parroquial està dedicada a Santa Margarida. La seva construcció es va iniciar en 1788 i és d’estil barroc. El castell de Santa Margarida, conegut també com el Castellot, és una antiga fortalesa que va pertànyer als senyors de Montoliu i que apareix citada ja en 1118. L’edifici va quedar molt deteriorat durant la Guerra de la Independència espanyola tot i que encara són visibles fragments del mur. També es pot veure restes d’una torre circular que es trobava al centre del castell.
Castell de Montoliu, o Castellot o Castell de Santa Margarida, restes del castell medieval del municipi de la Riera de Gaià (Tarragonès).
Castell del Catllar
Tot i que la documentació escrita sobre el castell del Catllar situa el seu origen al segle XI, moment en què el riu Gaià era la frontera entre els comtats catalans i al-Àndalus, les excavacions arqueològiques fetes indicarien un origen musulmà, o fins i tot anterior.
Segons l’historiador E. Morera, l’any 1066, el terme del Catllar estava integrat dins el territori del lloc de Puigdelfí, cedit aquest mateix any pels comtes de Barcelona a Ponç de Montoliu amb la finalitat de bastir-hi una fortalesa. El lloc i el castell restà en possessió del llinatge dels Montoliu. Consta que Humbert de Montoliu, l’any 1344, va vendre a 
Pere de Requesens els drets que tenia sobre el castell i la vila. La introducció del llinatge Requesens també s’atribueix al matrimoni de Berenguer de Requesens amb Blanca de Montoliu senyora del Catllar i de Puigdelfí. Això no obstant, en el fogatjament de l’any 1358, figura com a senyor del Catllar Bernat d’Olzinelles, tresorer de Pere III. Aquest any hi hagué una revolta de cavallers, inquiets per les imposicions sobre queviures bàsics acordades a les corts de Girona per ajudar al rei Pere III en la guerra contra Castella. Es fortificaren al castell de Catllar, però les tropes reials assetjaren la vila. La revolta fou anorreada i els cavallers insurgents deportats a Sardenya.
Una descendent de Bernat, Beatriu d’Olzinelles, es casà amb Guerau de Queralt. La filla, Joana de Queralt, senyora del castell, es casà amb Ramon de Castellar i la filla, Elionor de Castellar fou instituïda senyora del feu que era en aquest moment enterament reial i lliure de tota altra jurisdicció, gaudint el senyor dels mers i mixt imperi i del domini sobre el terme i el poblat. L’any 1428, l’esmentada Joana de Queralt protagonitza, amb la senyora del castell de l’Argilaga, un enfrontament per afers jurisdiccionals. Aquest castell fou tingut en compte durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II. L’any 1463, per tal de socórrer i armar la fortalesa, fou nomenat capità Roger de Clariana sota la senyoria d’Elionor de Pallars, filla d’Elionor de Castellar i de Roger, comte de Pallars. L’any 1466, morta sense fills Elionor de Pallars, rebé la senyoria Pere (IV) de Queralt. Ja en el segle xvi, destacà la defensa del castell que feu Guerau de Queralt, senyor del Catllar l’any 1592 contra més de cent homes que causaren danys importants. Els descendents dels Queralt retingueren la senyoria fins a l’extinció de les senyories el segle xix.

Sant Simplici
En aquesta ubicació s’alçava una torre de guaita circular, datada de l’època medieval, feta de pedra i morter que està catalogada com a bé cultural d’interès nacional. Segurament va ser utilitzada per alertar de l’arribada dels pirates als masos i poblacions de l’entorn, o pels vigilants dels comtats de Barcelona que frenaven al-Àndalus, o fins i tot per algun soldat durant la guerra dels Segadors. I car, l’indret és un magnífic mirador que domina un vast territori.


NORMATIVA I RECOMANACIONS:
INTRODUCCIÓ
No som cap, empresa de viatges, ni d’aventura, som una associació esportiva sense ànim de lucre, totes i tots els socis som part integrant del funcionament del mateix i amb les nostres quotes intentem cobrir els serveis que desitgem gaudir, refugi, rocòdrom, material de préstec, etc., on tots els serveis que es mantenen, són gestionats, per sòcies i socis de forma totalment altruista, la junta directiva, el grup d’escalada i tot allò que pugui venir, són sòcies i socis voluntaris. Així com les sòcies i socis coordinadors de cada sortida, excursionistes amb experiència, però absolutament voluntaris.
TRANSPORT
ASSEGURANCES I SOCI TEMPORAL
Sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona
Amb Llicència Federativa FEEC/FEDME i no socis del Centre Excursionista Tarragona
•Els excursionistes que estiguin en possessió de la llicència federativa de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, NIF, codi del carnet federatiu, tipus de llicència i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5 €, per dia d’excursió.
No socis i No Llicència Federativa FEEC/FEDME
NOTIFICACIONS I PAGAMENT
En tots els casos s’ha de notificar a tot tardar l’últim dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora ha de tenir les dades de l’excursionista i el pagament del mateix abans de realitzar l’activitat. Una vegada tramitat s’ha d’informar a l’excursionista, de la pòlissa per conèixer que cobreix i fins a quins límits, així com l’albarà de pagament, que fa de certificat de pagament.
Si no és possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte -.CATLLAR.- i el vostre nom complet, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.
CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318
O millor encara, podeu fer servir l’opció d’ INSCRIURE’M que hi ha en aquesta mateixa pàgina.
ON TROBAR-NÓS
C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com
Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 18 – 20h.
Coordinador Voluntari de l’Activitat: Jordi Parisi, 609 90 63 79.
Sense Comentaris