50 ANYS, ANNAPURNA EST DE 1974

50 ANYS, ANNAPURNA EST DE 1974

Fa cinquanta anys, en un temps en què l’alpinisme català explorava encara els seus límits, una expedició integrada per nou membres va conquerir l’Annapurna Est (8.026 m), un cim subsidiari de l’Annapurna principal (8.091 m). Era el 29 d’abril de 1974. Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civis van assolir aquest vuitmil desafiador al cor de l’Himàlaia, sense fer servir oxigen i sense l’ajuda de xerpes.

Els 9 alpinistes de l’expedició a l’Annapurna Est de 1974

A dalt: Xavi Pérez Gil, Jordi Pons Josep Manuel Anglada, Emili Civis i Enric Benavente (mort); agenollats, Eduardo Blanchard i el doctor Marià Anglada, tots dos morts, i Antoni Villena

 

D’esquerra a dreta, Manuel Martín; el cap de l’expedició, Josep Manuel Anglada; Emili Civis, Jordi Pons i Xavier Pérez

Josep Manuel Anglada i Nieto (Barcelona, 1933). Cap d’expedició
Jordi Pons i Sangenís (Barcelona, 1933). Director tècnic
Mariano Anglada i Lasierra (Barcelona, 1917-2010). Metge expedició
Enric Benavent i Mata (Barcelona, 1924-?). Tresorer
Eduardo Blanchard Castillo (Bárcena de Cicero, 1915 – Saragossa, 2005)
Emili Civis i Abad (Badalona, 1943)
Manuel Martín i Casado (Barcelona 1945)
Xavier Pérez i Gil (Barcelona, 1948)
Antoni Villena i Segura (Barcelona, 1937)

Primera ascensió a l’Annapurna Principal 8.091 m[

1950: Maurice Herzog i Louis Lachenal, en una expedició francesa (composta també per: Lionel Terray, Gaston Rébuffat, Marcel Ichac, Jean Couzy, Marcel Schatz, Jacques Oudot i Francis de Noyelle), ho aconseguiren el 3 de juny de 1950. L’expedició anava acompanyada per vuit xerpes.

El 30 de març sortiren de París. Després de setmanes reconeixent el terreny finalment s’acabà decidint que la cara nord era la més idònia per a l’ascens. Van escollir una via a través de la Glacera de la Falç (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Després de muntar cinc camps d’alçada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difícil i llarga per culpa de la boira que se’ls tirà al damunt i els símptomes de congelació a mans i peus que patiren ambdós.

Altres ascensions als cims de l’Annapurna

  • 1970: primera ascensió de la cara sud de l’Annapurna, a càrrec de Don Whillans i Dougal Hastond, membres d’una expedició britànica dirigida per Chris Bonington.
  • 1974: El 29 d’abril en Josep Anglada, en Jordi Pons i n’Emili Civís, membres d’una expedició catalana, arriben al cim de l’Annapurna Est (8.012 m), el cim que forma l’extrem oriental de l’aresta cimera. És el primer 8.000 català.
  • 1984: Nil Bohigas i Enric Lucas fan l’Annapurna Central (8.051 m) en estil alpí per la cara sud, en una gesta encara pendent de superar per a l’alpinisme català.
  • 1987: El 3 de febrer, els polonesos Jerzy Kukuczka i Artur Hajzer realitzaren la primera ascensió hivernal.

  • 1987: Primera ascensió catalana i estatal (espanyola) del cim principal 8.091 m de l’Annapurna per Josep Maria Maixé Pasano i Rafael López-Monnè, pel vessant nord, el 8 d’octubre. Expedició del Centre Excursionista Tarragona. Un orgull per l’entitat i pels seus components.

Sense Comentaris

Respondre