Mor Sylvain Saudan: El pare de l’esquí extrem
“l’esquiador de l’impossible”
Sylvain Soudan va morir als 87 anys diumenge passat en Els Houches, a la vall de Chamonix, on residia la meitat del temps que no passada en la seva Suïssa natal. Conegut com ‘L’esquiador de l’impossible’, va ser un dels pioners de l’esquí extrem, protagonista de moltíssims primers descensos des de finals dels anys 60 fins a mitjans dels 80, inclòs el primer integral d’un vuitmil, en el Gasherbrum I (8.080 m) en 1982.
Nascut en Lausanne (Suïssa) en 1936, Saudan va passar la seva infància en un llogaret minúscul prop de Verbier, on havia d’esquiar per a anar al col·legi durant l’hivern….
Nascut a Lausana (Suïssa), va començar a esquiar de petit i, al cap de 25 anys, es va convertir en monitor d’esquí. Va exercir aquesta professió en diverses estacions, principalment en Zermatt i Arosa, als Alps suïssos, compaginant-la amb l’alpinisme en temporada d’estiu.
A partir de 1967, va anar acumulant primers descensos a bon ritme, en muntanyes com el Rothorn, el Piz Corvatsch i la Aiguille de Balitière (1967), la Aiguille Veure’t i el Mont Blanc du Tacul (1968), la Muntanya Rosa i la Aiguille de Bionnassay (1969) o l’Eiger (1970).
Durant els seus viatges, Saudan va anar aficionant-se més i més per la travessia i els pendents verges. Sobrenomenat com ‘l’esquiador de l’impossible’, va ser el primer que va realitzar un descens directe en la Couloir Sans Nom, un vessant amb 45° d’inclinació en el Rothorn, en la primavera de 1967. Un mes després va esquiar la cara del nord del Corvatsch en St. Moritz, al voltant de 1.000 metres de desnivell amb un angle de 45°. Finalment, el 23 de setembre de 1967, Saudan es va fer un magnífic autoregal d’aniversari, el primer descens del Couloir Spencer en Chamonix.
Això va ser només el començament. L’any següent van caure el Couloir Whymper en el Auguille Veure’t i el Couloir Gervasutti en el Mont-Blanc du Tacul. Sylvain va adonar-se que per a esquiar per vessants amb angles superiors a 50°, els girs normals en salt amb els esquís paral·lels no eren pràctics. En el moment de caiguda lliure, l’esquiador s’accelerava en excés com per a poder controlar la recepció, i a aquestes altituds el cansament era a més considerable. En el seu lloc, Sylvain va desenvolupar la tècnica de gir denominada “windscreen wiper” amb la qual l’esquiador fa girar els extrems dels esquís. Amb aquesta tècnica va esquiar el couloir Marienelli en la Muntanya Rosa i la cara nord-oest del Aiguille de Bionnassay en 1969.
A principis dels 70 Saudan va esquiar el Mount Hood a Amèrica del Nord, la cara sud-oest de l’Eiger, la cara sud de Grans Jorasses i el couloir del Tournette en la cara sud-oest del Mont-Blanc. En 1982 Saudan va descendir esquiant des del cim del Gasherbrum-I a l’Himàlaia, situada a 8.068 metres d’altitud.
Esquerra: Descens del Nun 7.135 m. Dreta: Descens amb esquís sense neu, pedres i terra així, s’entrenava.
n 1971 va començar a realitzar primers descensos en altres serralades del món, a més de continuar amb la seva activitat als Alps: el Mont Hood en les Cascades d’Oregon i les Grans Jorasses (1971), el Denali (1972), el Mont Blanc (1973)…
La seva primera experiència en les grans muntanyes d’Àsia va arribar en 1976, quan va realitzar un primer intent al Nun Kun (7.135 m), a l’Himàlaia indi. Va culminar aquest descens l’any següent, convertint-se en la primera persona a descendir esquiant des del cim d’un set mil.
La primera vegada que algú s’havia calçat uns esquís per sobre dels 8.000 metres va ser en 1970, quan el japonès Yuichiro Miura va ser filmat per a la pel·lícula The Man Who Skied Down Everest.
En 1979, Sylvain Saudan va realitzar un intent en el Dhaulagiri, però una allau que va provocar tres morts va acabar amb l’expedició. Aquesta mateixa temporada, el francès Yves Morin va aconseguir baixar esquiant tots els trams del descens de l’Annapurna al llarg de l’expedició. No obstant això, en l’intent definitiu des del cim va morir quan es trobava a uns 6.600 metres. En 1981, els austríacs Josef Millinger i Peter Woergoetter van esquiar gairebé tot el Manaslu, encara que van començar a fer-ho uns 30 metres per sota del cim.
El primer descens complet des del cim d’un ochomil va arribar en 1982, en la següent expedició de Sylvain Saudan. El suís va optar pel Gasherbrum I i va realitzar una baixada impressionant del Gasherbrum I que, segons les cròniques de l’època, li va exigir uns 3.000 salts amb gir per a resoldre el llarguíssim pendent de 50° de la cara nord, i malgrat l’allau que es va desencadenar just davant seu.
En els anys següents, encara va deixar empremta amb un descens en el Mont Fuji (el Japó), en 1986.