
La ruta s’inicia a l’embassament de Llauset i des d’allà pugem al refugi Cap de Llauset, on dormim, per continuar pujant al Pic Vallibierna (3.067 m) l’endemà i passant pel “Paso de Caballo”, arribarem a la Tuca de Culebras (3.062 m), després baixarem al punt d’inici per la vall de Llauset. Des del pàrquing hem de creuar un petit túnel i continuem paral·lels a l’embassament, per la cara nord, fins al final del mateix en què creuem una barranquera per petit pont metàl·lic. Poc després d’arribar a la cua de l’embassament de Llauset veiem ja un cartell indicador que ens desvia cap a la dreta (al Nord) per anar cap al refugi de Cap de Llauset.


Desnivell acumulat: 900m
Com arribar…
Des de la carretera N-230 Lleida-Vielha, a l’altura de la població de Senet de Barravés, agafem la carretera que puja fins a la petita població d’Aneto. Un cop a Aneto, continuem el camí tot seguint una carretera no gaire ben asfaltada durant uns aproximadament 14 km. Poc abans d’arribar a l’embassament de Llauset, trobem uns túnels que ens permeten arribar fins a un pàrquing habilitat per estacionar els vehicles. El primer túnel es bifurca en dos i nosaltres hem d’agafar el de l’esquerra. El següent cal seguir-lo fins al fons per arribar a la zona d’aparcament de l’embassament de Llauset
Descripció de la ruta
Iniciem una forta pujada, encara que curta i passem, primer pel petit refugi lliure de Botornàs i poc després passem per l’Ibón del mateix nom. Aquest refugi és un petit refugi lliure, apte per a unes 8 persones, encara que ara que tenim el proper refugi de Cap de Llauset ja no és tan necessari. Continuem pujant i ja en molt poc temps arribem al refugi Cap de Llauset on fem nit.
El segon dia, continuem la ruta des del refugi, en direcció nord, baixant primer uns metres fins a la llera del barranc, per després anar pujant per l’altra vessant i aviat veurem un cartell indicador que ens dirigeix a la Collada de Vallibierna en una direcció o al Pic Vallibierna, que és on nosaltres anem i canviarem a partir d’aquí la direcció de la ruta cap a l’oest.Anem ascendint passant pels ibons dels Basons o ibons de Coma Arnau que creuem per
banda nord. La ruta va ascendint i veiem a la part inferior, sense passar per les seves proximitats l’ibón Chelat. De mica en mica arribem ja a les proximitats del Pic Vallibierna. Fem cim i si volem continuar al pic Culebras, tenim una carena, que és el famós “Paso de Caballo” d’uns 30 metres de longitud i amb caiguda als dos costats.

Entre el Pic de Vallhibierna i la Tuca de Culebras l’espectacular “Paso de Caballo”.
Aquest pas es creua normalment com indica el seu nom a cavall per la carena, o també passant per la part nord que està menys inclinada i agafant-nos a la part superior i buscant bons suports per als peus, anem en posició bavaresa.
Aquest pas és evitable creuant-lo per la zona sud on hi ha una petita faixeta i per la qual es passa sense massa complicació, per això cal destrepar uns 20 metres en arribar al pas del Cavall, per accedir sense dificultat a la faixeta.
Un cop creuat aquest pas, fem cim al Culebras i des d’allà anem a buscar el coll de Llauset, si bé la primera part d’aquest tram, té una baixada força inclinada, però no és complicada, és simplement una senda d’alta muntanya, encara que cal anar amb compte i donant la mà a la roca en alguns punts. Després ja el camí es fa més evident i fins i tot veiem diverses sendes que van cap al mateix lloc i arribant ja gairebé al coll de Llauset, el camí és pràcticament horitzontal i sense més problema.
Des d’aquest coll veiem ja l’embassament de Llauset on tenim el cotxe i simplement hem de baixar pel camí molt definit que baixa per tota la vall, arribant així fins als cotxes.
Toponímia
Conjumina les paraules Vall i Hiberna, del llatí Hibernés. Cal indicar que hibernar i invernar són dues coses diferents. La primera es refereix a l’estat de letargia que alguns mamífers utilitzen per a superar l’hivern, mentre que el segon és passar l’hivern en algun lloc. Per exemple, la marmota hiberna i els bestiars “inviernan” hivernen estabulats en el llogaret. A aquest últim concepte és al qual respon la paraula Hibernés. Les tropes romanes, inactives durant els mesos hivern, es mantenien en els seus hiberna (casernes d’hivern). Per tant, el topònim faria al·lusió al fons de la vall seria emprat com a lloc perquè els bestiars passessin els mesos més freds de l’any.
L’ortografia és summament variable, ja que es pot trobar amb totes les permutacions possibles de v i b: Vallivierna, Vallibierna, Ballivierna, Ballibierna. L’etimologia Vall + Hibernés ens inclina cap a la forma Vallhibierna, que és la forma acadèmica aragonesa, i Vallibierna, que és la catalana.
Altres denominacions són Roca Blanca/Roca Bllanca i Tuca de Colobres/Manca de Culebres que s’ha utilitzat, finalemente, per a designar l’abans cim occidental. Aquesta última denominació té el seu origen en els sinuosos plegaments que presenten els estrats de la muntanya i que s’assemblen el desplaçament de rèptils ofidis.
COST I DATA LIMIT (INSCRIPCIÓ)
Cada any fem algun tres mil, aquest toca aquesta parella Ballibierna (3.067m) i Culebres (3.062m), inclòs un pas delicat, amb el “Paso de Caballo“, però que farem amb tota la seguretat possible, ficant corda fitxa i assegurant-se a ella per evitar ensurts i alhora gaudir d’un emblemàtic pas dels Pirineus. Aquesta sortida la dirigirà i liderarà un guia professional al qual heu d’escoltar i seguir en tot moment. Ara toca xalar d’aquesta activitat on fruireu d’una vista espectacular de la carena de l’Aneto, Tempestats, Margalida, Russell fins Salenques, impressionant !!
NORMATIVA I RECOMANACIONS:
INTRODUCCIÓ
No som cap, empresa de viatges, ni d’aventura, som una associació esportiva sense ànim de lucre, totes i tots els socis som part integrant del funcionament del mateix i amb les nostres quotes intentem cobrir els serveis que desitgem gaudir, refugi, rocòdrom, material de préstec, etc., on tots els serveis que es mantenen, són gestionats, per sòcies i socis de forma totalment altruista, la junta directiva, el grup d’escalada i tot allò que pugui venir, són sòcies i socis voluntaris. Així com les sòcies i socis responsables de cada sortida, excursionistes amb experiència, però absolutament voluntaris.
TRANSPORT
ASSEGURANCES I SOCI TEMPORAL
Sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona
Amb Llicència Federativa FEEC/FEDME i no socis del Centre Excursionista Tarragona
•Els excursionistes que estiguin en possessió de la llicència federativa de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, NIF, codi del carnet federatiu, tipus de llicència i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5 €, per dia d’excursió.
No socis i No Llicència Federativa FEEC/FEDME
Soci Temporal del Centre Excursionista Tarragona
Assegurança Temporal FEEC
NOTIFICACIONS I PAGAMENT
En tots els casos s’ha de notificar a tot tardar l’últim dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora ha de tenir les dades de l’excursionista i el pagament del mateix abans de realitzar l’activitat. Una vegada tramitat s’ha d’informar a l’excursionista, de la pòlissa per conèixer que cobreix i fins a quins límits, així com l’albarà de pagament, que fa de certificat de pagament.
Si no és possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte -. VALLIBIERNA .- i el vostre nom complet, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.
CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318 / BBVA: ES55 0182 1238 6702 0026 1708
O MILLOR ENCARA, podeu fer servir l’opció d’INSCRIURE’M que hi ha en aquesta mateixa pàgina, A DALT A LA DRETA.
ON TROBAR-NÓS
C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com
Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 18 – 20h.
Voluntari Coordinador de l’Activitat: Joan Roca, Guia de Muntanya i soci CET. Coordinador CET: Jordi Aluja 660 894 138.
Sense Comentaris