Aquest cim està inclòs al repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
1.ª ascensión: En 1864 por Henry Russell y Jean-Jacques Denjean
Amb els seus 3.143m la Pica d’Estats és el cim més alt de Catalunya. També és la màxima elevació del massís del Montcalm i té com a veïns més propers el pic Verdaguer (3.133m) i la Punta Gabarró (3.114m), amb els quals dibuixa la característica forma de pica. El cim de la Pica d’Estats esdevé una magnífica talaia natural que ens ofereix vistes meravelloses de tot el Pirineu català, així com de l’Arieja, una de les zones més salvatges del Pirineu francès. Des d’aquest mirador veurem muntanyes imponents com el Montcalm (3.077m), el pic de Sotllo (3.073m) i la bonica piràmide del Monteixo (2.905m). Però pujar a la Pica és molt més que fer un cim: mentre caminem tindrem l’oportunitat de refrescar-nos en els salts d’aigua del barranc de Sotllo, podrem contemplar el reflex de les altes muntanyes a les aigües cristal·lines dels preciosos estanys de Sotllo i d’Estats i perfumar-nos amb el flaire dels pins de les Pales d’Areste; és una experiència única!
INFORMACIÓ
Refugi de Vallferrera
que hi ha entre Àreu i la Molinassa. Si sortim abans que surti el sol amb el frontal posat, cal parar atenció als dos senyals indicadors que hi ha a les Pales d’Areste: nosaltres hem d’anar cap a l’esquerra, cap al barranc de Sotllo, descartant el primer camí que surt cap a la dreta i puja pel barranc i estany d’Areste i el segon camí que també surt cap a la dreta i puja cap al pic d’Areste. Els excursionistes més experimentats i sense vertigen, també tenen l’opció de pujar al cim de la Pica d’Estats des del port de Sotllo per la seva via més directa: la cresta oest; es tracta d’una grimpada fàcil per trams de cresta força aeris i descompostos, el terreny és exposat i amb certa dificultat, però les fites que hi trobarem ens ajudaran a superar els passos clau.
ITINERARI
Comencem l’excursió a l’aparcament de la Molinassa (0:00h – 1.805m). Des de l’altra costat de la vall ens arriba la remor de l’aigua que baixa pel 
barranc de Sotllo, i que en aquest punt forma un salt d’aigua espectacular. Dirigim les nostres passes cap a un cobert amb un sostre de pissarra i un mur de pedra de mig metre d’alçada. Penjat a la paret hi ha un panell interpretatiu amb el mapa de la zona. Just darrere del cobert surt un corriol marcat amb els senyals blancs i vermells de l’itinerari Transfronterer (TRF), que seguirem durant gran part del nostre recorregut.
Avancem per aquest corriol que puja per un llom fins arribar a una pista, que seguim durant uns 300m fins a un desviament que baixa al riu. La pista continua fins al pla de Boet. Nosaltres baixem cap al riu Noguera de Vallferrera (esquerra) i el travessem pel pont de Boet. Un cop estem a l’altra banda del riu, deixem enrere un corriol a la dreta i seguim un camí recte endavant. Al cap de 5 minuts arribem al refugi de Vallferrera (0:15h – 1.905m). Davant mateix del refugi hi ha una font on podem omplir les cantimplores.
Des del refugi agafem un camí que surt a mà dreta, tot seguint les marques blanques i vermelles de l’itinerari Transfronterer. Remuntem el barranc d’Areste pel seu cantó oest. El corriol guanya altura tot fent llaçades i, en un gir a l’esquerra, ens trobem amb el senyal metàl·lic de color taronja que ens indica el camí de la Pica d’Estats (cap a l’esquerra). Deixem enrere a la dreta el camí que puja cap a l’estany d’Areste. El relleu se suavitza una mica i aviat arribem a una segona bifurcació, també senyalitzada.
Flanquegem les Pales d’Areste mantenint la mateixa cota fins arribar a l’altre vessant de la muntanya. Iniciem aquí un descens força abrupte que ens porta fins al fons de la vall de Sotllo. Seguim sempre les marques del TRF. Avancem per un terreny irregular, ajudant-nos en més d’una ocasió amb les mans per tal de superar algun ressalt. Poc abans d’arribar al fons de la vall, deixem a l’esquerra el trencall de la cabana de Bassello i els estanys de Baborte. Nosaltres seguim recte, passem per sota d’un llom i remuntem un tram de barranc que ens deixa a la riba esquerra (en sentit orogràfic) del Pla de la Socauba. En aquest punt travessem el riu per un pont de fusta i anem pujant per l’altra riba. Continuem guanyant altura i després d’un segon tram de barranc arribem als Plans de Sotllo, preciosa torbera amb aiguamolls, testimoni de l’antiga presència d’un estany d’origen glacial en aquest mateix indret.
Seguim per la riba occidental (O) del riu i arribem a la base d’un gran balcó rocallós per on el riu cau formant espectaculars salts d’aigua. Encarem, així, la primera pujada veritablement forta de la jornada. Ascendim per un barranc secundari i arribem a una terrassa herbada. Avancem cap a la dreta d’aquest prat, vorejant un promontori pel seu costat dret i apropant-nos novament al barranc. Aviat se’ns obre la perspectiva d’un paisatge bellíssim: l’estany de Sotllo (2:15h – 2.350m) en primer terme i la majestuosa Pica d’Estats al fons, amb els seus esquists metamòrfics oxidats que creen bells contrastos cromàtics.
El camí esquiva les grans roques que cauen en picat per l’esquerra de l’estany. A continuació baixem fins gairebé a tocar de l’estany, progressant sempre per la seva riba dreta orogràfica (O). Abans d’arribar al final de l’estany, deixem enrere un camí que surt cap a l’esquerra i que ens portaria fins al coll de Baborte. Nosaltres seguim les marques del sender TRF. Travessem un torrent que recull les aigües de la Coma de Sotllo i arribem a la cabana de Sotllo, un refugi de pedra amb sostre i porta que pot ser molt útil en cas de mal temps. Continuem l’itinerari remuntant el barranc per la seva riba dreta orogràfica, seguint sempre les marques del TRF. Arribem a un punt on travessem el torrent buscant el pas més fàcil i enfilem per unes llastres de roca de granit bastant polida que ens enlairen fins al meravellós estany d’Estats (3:00h – 2.465m).
Centenari de l’ascenció de Verdaguer a la Pica d’Estats el 25 d’agost de 1883.
Des d’aquí el paisatge és corprenedor. Estem enmig d’un amfiteatre immens, amb cims que gairebé arriben als 3.000m -el pic de l’Estany Fondo (2.815m), al SE, o el pic de Canalbona (2.966m), a l’E- i molts d’altres que superen aquesta cota -a davant nostre, al N, l’estètic pic de Sotllo (3.073m) i, separada pel port de Sotllo, s’alça majestuosa la Pica d’Estats (3.143m), acompanyada del pic Verdaguer (3.133m) i la Punta Gabarró (3.114m)-. Descartem unes fites que se’n van cap a l’est en direcció al port de Riufred i nosaltres voregem l’estany d’Estats per la seva riba dreta orogràfica (costat O) fins que arribem a una gran roca. Per tal d’evitar-la, remuntem un fort pendent que hi ha a la nostra esquerra i sortim a un replà. A la nostra dreta tenim el cim d’un turó que cau en picat pel seu costat meridional i que és fàcil d’identificar perquè hi té instal·lat un parallamps al capdamunt. Aquest parallamps protegeix els eventuals campaments que a vegades es fan en aquesta zona.
Continuem avançant, sempre en direcció N, fins arribar a la base d’una gran pala, la Coma d’Estats, l’únic punt accessible que hi ha enmig de les grans parets rocoses. Comencem a pujar per la tartera de la Coma d’Estats tot fent marrades. Si bé la roca és descomposta, el pas dels excursionistes ha afermat el camí, i és prou fàcil de seguir. Al principi el pendent puja suaument, després, cap a la meitat, la pujada es fa més feixuga, finalment, els darrers metres tornen a ser més còmodes. Un cop superada la pala, arribem al port de Sotllo (3:45h – 2.874m).
Retrat de Verdaguer fet per Ramon Casas MNAC / Wikimedia Commons
Els aficionats a la geologia gaudiran amb la contemplació de les llicorelles (pissarres que aquí han adoptat un color vermellós per l’oxidació del ferro que contenen i que li confereix a l’indret l’aparença cromàtica de la serralada marroquina de l’Atlas). Les vistes des d’aquest punt són àmplies i podem fer-nos una idea de l’itinerari que hem seguit. El port de Sotllo, com tants d’altres colls pirinencs transfronterers, ha estat un pas utilitzat per pastors, contrabandistes, desertors, perseguits per la justícia i fugitius durant les guerres.
No agafem el camí que s’enlaira directament cap a la Pica seguint el fil d’una cresta vertiginosa (E), nosaltres continuem cap al costat francès de la muntanya davallant uns metres per un terreny d’esquistos metamòrfics molt descompost. Anem seguint les marques del TRF. De sobte, el corriol abandona el barranc que baixa cap a la Cometa d’Estats i s’enfila per un ressalt rocallós que apareix a la nostra dreta. El superem fàcilment ajudant-nos amb les mans si és necessari (no hi ha sensació de buit). Un cop a dalt del mur, veiem dos corriols: un baixa molt a prop de la paret vertical del pic Verdaguer [ Verdaguer ] [ MUNT_2009_04_0882 ] (normalment hi ha una congesta de neu que pot estar glaçada i que pot aguantar fins a finals d’agost); l’altre corriol baixa cap al llit d’un barranc secundari. Optem per aquesta segona opció i aviat arribem al fons del barranc. Un cop arribem al fons del barranc, comencem a remuntar-lo en clara direcció E, avançant per entre lloses de pissarra. Continuem progressant i deixem a la nostra esquerra el coll de la Cometa (2.905m), punt de pas dels excursionistes que pugen a la Pica d’Estats des del vessant francès.
També deixem enrere, a la dreta, les traces d’un corriol marcat amb fites que s’enfila directament cap al cim. Nosaltres seguim pujant pel barranc, ara 
en fort pendent i tot fent llaçades, fins al coll de Riufred (4:45h – 2.983m). Des del coll, deixem a la nostra esquerra el sender que puja al pic del Montcalm i nosaltres seguim les fites que surten cap a la dreta, en direcció SO, cap al cim arrodonit de la Pica d’Estats. Superem un parell de ressalts de roca d’uns 2m ajudant-nos amb les mans i grimpant sense gaire dificultats. Anem seguint el camí carener, amb el precipici a la nostra esquerra. Una canaleta ampla ens apropa al collet que separa la Pica d’Estats del pic Verdaguer. Des d’aquest collet tan sols ens resta remuntar la darrera pujada (SE), buscant sempre els millors passos per entre les roques. Assolim així el cim de la Pica d’Estats (5:15h – 3.143m).
Si el dia és nítid, no fa fred i anem bé de temps, recomanem passar una bona estona en aquest meravellós mirador natural, intentant identificar els centenars de cims, massissos i valls que s’albiren en totes direccions. De ben segur que la imatge dels dos estanys brillants que tenim just a sota nostre (Estats i Sotllo) quedarà gravada a la nostra retina. I, si ens hi fixem, a la cara S del cim, veurem una petita estació meteorològica. Emet dades cada 60 segons a Meteo Valls d’Àneu i permet saber quines són les condicions meteorològiques al cim en temps real.
Després de gaudir de les magnífiques panoràmiques i del goig d’haver assolit el cim, iniciem el nostre descens. Tant bon punt arribem al primer collet, tenim la possibilitat de pujar fins al pic Verdaguer (5:30h – 3.133m), al NO de la Pica. Novament al collet, desfem el camí per la canaleta i la carena fins al coll de Riufred. Des d’aquest punt, podem pujar sense cap dificultat fins al pic del Montcalm (6:10h – 3.077m), tot ell ubicat al vessant francès del massís. El Montcalm, encara que és més baix que la Pica i els seus acompanyants, dóna nom al massís. La panoràmica des d’aquest cim ens ofereix perspectives diferents, especialment cap al N.
Retornem al coll de Riufred i fem el descens seguint el mateix itinerari que hem fet de pujada. Hem de parar molta atenció quan abandonem el camí del barranc; és fàcil despistar-se enmig de tantes fites. El camí és el mateix que hem seguit a l’anada però la perspectiva i la llum (ja han passat unes hores) poden desorientar-nos fàcilment. El nostre rumb ha de ser S-SO i el pas clau és el muret amb la petita xemeneia, que ara hem de baixar. Un cop superat aquest pas, remuntem el barranc fins al port de Sotllo. Des d’aquí descendim per la Coma d’Estats en clara direcció S. Cal parar atenció: estarem cansats i el descens és molt llarg.
Tornem a passar per l’estany d’Estats, la cabana de Sotllo, l’estany de Sotllo, els Plans de Sotllo i el Pla de la Socauba. Fem el flanqueig per les Pales d’Areste i baixem fins al refugi de Vallferrera. Fem un últim esforç i, després de creuar el pont de Boet sobre la Noguera de Vallferrera, arribem a l’aparcament de la Molinassa (10:15h – 1.805m), punt i final del nostre recorregut.
COM ARRIBAR-HI EN COTXE
Des del poble de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, hem de seguir la carretera C-13 fins a la localitat de Llavorsí. A Llavorsí deixem enrere la C-13 i prenem la carretera local L-510 en direcció a Ainet de Besan i Alins, i descartant la carretera que es desvia a l’esquerra i puja cap a Ribera de Cardós i Tavascan. Anem seguint la carretera L-510 fins al final, als pobles d’Àreu i la Força d’Àreu. Un cop aquí, l’asfalt s’acaba i la carretera dóna pas a una pista de terra. Anem seguint la pista durant 12 km. Després d’una darrera rampa molt empinada (atenció si dueu cotxes baixos!) arribem a l’aparcament de la Molinassa, on estacionem el vehicle. Es tracta d’una pista de muntanya que pot trobar-se en mal estat segons la temporada i per tant caldrà informar-se prèviament sobre les seves condicions, especialment si es porta un cotxe baix (telèfon de l’Ajuntament d’Alins: 973 624 405). Si no es pot pujar en cotxe, caldrà invertir unes 3:00h per pujar a peu des d’Àreu fins al refugi de Vallferrera.
NORMATIVA I RECOMANACIONS:
INTRODUCCIÓ
No som cap, empresa de viatges, ni d’aventura, som una associació esportiva sense ànim de lucre, totes i tots els socis som part integrant del funcionament del mateix i amb les nostres quotes intentem cobrir els serveis que desitgem gaudir, refugi, rocòdrom, material de préstec, etc., on tots els serveis que es mantenen, són gestionats, per sòcies i socis de forma totalment altruista, la junta directiva, el grup d’escalada i tot allò que pugui venir, són sòcies i socis voluntaris. Així com les sòcies i socis responsables de cada sortida, excursionistes amb experiència, però absolutament voluntaris.
TRANSPORT
ASSEGURANCES I SOCI TEMPORAL
Sòcies i socis del Centre Excursionista Tarragona
Amb Llicència Federativa FEEC/FEDME i no socis del Centre Excursionista Tarragona
•Els excursionistes que estiguin en possessió de la llicència federativa de l’any en curs i no siguin socis de la nostra entitat han d’informar a secretaria de la seva intenció de participar-hi i donar el nom complert, NIF, codi del carnet federatiu, tipus de llicència i telèfon mòbil, així com realitzar un donatiu de 5 €, per dia d’excursió.
No socis i No Llicència Federativa FEEC/FEDME
NOTIFICACIONS I PAGAMENT
En tots els casos s’ha de notificar a tot tardar l’últim dijous anterior a la sortida, ja que l’empresa asseguradora ha de tenir les dades de l’excursionista i el pagament del mateix abans de realitzar l’activitat. Una vegada tramitat s’ha d’informar a l’excursionista, de la pòlissa per conèixer que cobreix i fins a quins límits, així com l’albarà de pagament, que fa de certificat de pagament.
Si no és possible passar pel nostre local social (secretaria), podeu fer una transferència amb el concepte -. PICAESTATS .- i el vostre nom complet, a més heu d’enviar un correu electrònic donant les dades que en cada cas fan falta, afegint l’arxiu acreditatiu de la realització de la transferència.
CaixaBank: ES46 2100 0006 3402 0123 9318 / BBVA: ES55 0182 1238 6702 0026 1708
O millor encara, podeu fer servir l’opció d’ INSCRIURE’M que hi ha en aquesta mateixa pàgina.
ON TROBAR-NÓS
C/Sant Antoni Maria Claret, 11 baixos interior. 43002 Tarragona
Telèfon: 977 24 02 50
E-mail: info@centreexcursionistatarragona.com
Horaris:
Secretaria: Dimarts i dijous de 18 – 20h.
Voluntari Coordinador de l’Activitat: Josep Rovira Olivé, 696058817, o el telèfon mòbil del Centre Excursionista Tarragona: 679833507.
Sense Comentaris