Mor Josep Manuel Anglada, un dels pares de l’alpinisme català modern
Ascenció al 1979 al Saraghar de 7.340 m situat a l’Hindu Kush (Pakistà). Foto: J.Colomer
Josep Manuel Anglada Nieto ha mort als 93 anys després d’una vida dedicada al món de la muntanya.
(Barcelona, 5 d’agost de 1933 – 24 d’abril de 2026) fou empresari i alpinista. Va ser, juntament amb el seu germà Àngel Anglada i Nieto, l’impulsor de les empreses Manuel Anglada, Propaper i Tanka, a més d’assessor de la firma de material esportiu Serval.
Fracesc Guillamont, Josep M. Anglada i Jordi Pons (anys 60)
Eli Verges, Josep M. Anglada i Francesc Guillamont a la Mitra (any 1962)
Anglada va ser un dels pioners de l’alpinisme català, testimoni de la història de l’alpinisme del segle XX, i amb un històric d’ascensions i escalades excel·lent. Seves són les primeres vies a grans parets catalanes com la de l’Aeri a Montserrat, o la de les Bagasses, al Congost de Terradets. Fora de les nostres fronteres, també va fer història firmant primeres ascensions a cims verges als Andes o Groenlàndia, o participant, al 1982, a la primera expedició catalana a l’Everest, com a Director Tècnic. Als Alps també va realitzar grans escalades, destacant sobre tot, les cares nord de l’Eiger, Esperó Walker i Grandes Jorasses.
Durant els anys 50 i 60 es va convertir en una figura clau de l’escalada catalana, obrint vies exigents i introduint un estil més tècnic i compromès.
El seu nom està especialment lligat als Alps. El 1964 va protagonitzar una de les fites més importants de l’alpinisme català: la primera ascensió estatal a la cara nord de l’Eiger al costat de Jordi Pons, una de les parets més difícils dels Alps. Aquesta escalada el va situar en l’elit internacional.
Expedició a l’Annapurna Est, (any1974)
Anglada sempre serà recordat però per aquella cordada que l’any 1974 va aconseguir el primer 8.000 català, arribant al cim de l’Annapurna est, al costat de Jordi Pons i Emili Civís. Aquesta va ser la primera cordada catalana i estatal que aconseguia arribar a un cim de més de 8.000m.
Anglada també va ser un pioner en la divulgació i formació. Va contribuir a modernitzar l’alpinisme a Catalunya, transmetent valors com l’ètica de muntanya, el respecte pel medi i la importància de l’estil en les ascensions. A més, va escriure llibres i articles que han influït diverses generacions d’escaladors.
Amb una trajectòria marcada pel compromís, la tècnica i la passió per la muntanya, Josep Manuel Anglada és considerat una figura clau en la història de l’alpinisme català i europeu.
Just l’any passat, al 2025, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el màxim reconeixement nacional amb la Creu de Sant Jordi per la seva cabdal aportació als esports d’alta muntanya a Catalunya i al món sencer. Va ser pioner de l’alpinisme i l’escalada al nostre país, juntament amb la seva companya Elisabeth Vergés Costa, i va situar l’alpinisme català arreu del món, a través de nombroses expedicions a les serralades i els pics més importants del planeta.
Anglada va ser distingit, al costat del seu amic, Jordi Pons, amb l’ensenya d’or de la FEEC l’any 2017.
Josep Manuel Anglada va participar del reconeixement que es va fer l’any 2024 dels 50 anys del primer 8.000 català.
Joan Cerdà i Josep M. Anglada al Cavall Bernat (anys 60)
En Josep M. Anglada i un espectacular currículum d’escalada i alpinisme, del que destaquem les següents fites:
- 1954: Obertura als 21 anys de la seva primera via, l’Anglada-Guillamón a l’Esquirol (Sant Llorenç), en companyia del seu cosí Francesc Guillamón.
- 1957: Primer viatge als Dolomites, on amb Francesc Guillamón van obrir la seva primera gran via, la Spagnoli a la Cima Canali. Al mateix viatge van fer la repetició de la Comici-Dimai a la Cima Grande di Lavaredo i l’Spigolo Giallo a la Cima Piccola, dues destacades vies de sisè grau dolomític.
- 1957: Obertura de la Directa Anglada-Guillamón al Calderer (Pedraforca). Tot i anar preparats per si calia fer un bivac, van aconseguir obrir la via en una única jornada de 12 hores d’escalada. En aquell moment va ser la via més directa del Pedraforca, i la més llarga i difícil d’Espanya.
- 1958: Segon viatge als Dolomites, en que repeteixen la Cassin-Ratti a la Cima Piccolissima di Lavaredo, i la Carlesso-Menti a la Torre di Valgrande.
- 1959: Obertura de l’Anglada-Guillamón al Mallo Pisón (Riglos) i l’Anglada-Guillamón a la Paret de les Bagasses.
- 1959: Tercer viatge als Dolomites, en que repeteixen la Hasse-Brandler a la Cima Grande di Lavaredo, la Buhl a la Roda di Vael i la Tissi a la Torre Venezia.
- 1959: Tercera repetició absoluta amb Francesc Guillamón de la Jean Couzy a la Cima Ovest di Lavaredo, que era considerada la via més dura dels Dolomites.
- 1960: Obertura de la Franco-Española al Tozal de Mallo, i de l’Anglada-Cerdà a la Paret de l’Aeri.
- 1960: Repetició de la Bonatti al Grand Capuccin, Esperó de la Brenva al Montblanc, i Sentinelle Rouge també al Montblanc.
- 1961: Primera expedició, en que aconsegueixen la primera absoluta a l’aresta nord-est del Huascarán Sud (6768 m), el cim més alt de Perú. Aquest mateix any obren l’Anglada-Guillamón al Cavall Bernat.
- 1963: Segona expedició a Perú, en que obren la Directíssima al Siula Grande. Aquest mateix any escalen l’Esperó est al Capitán (Yosemite) amb Royal Robbins i TM Herbert.
- 1964: Primera nacional a la nord de l’Eiger amb Jordi Pons.
- 1965: Obertura de l’Anglada-Cerdà al Frare (Montserrat).
- 1966: Obertura de l’Esperó Nord-oest a la Cima Grande di Lavaredo (Dolomites), de l’Anglada-Robbins al Pedraforca, Anglada-Cerdà-Eli a la Fraucata (Ordesa) i Anglada-Cerdà al Libro Abierto (Ordesa).
- 1967: Primera nacional a la Walker de les Grandes Jorasses amb Jordi Pons, i obertura de l’Esperó dels catalans al Garet-el-Djenoun (Sahara Argelí).
- 1968: Obertura de l’Anglada-Civís al Tozal de Mallo (Ordesa).
- 1969: Expedició al Hindu Kush, on aconsegueixen la primera absoluta al Istor-o-Nal (7389 m), el primer setmil estatal.
- 1974: Primera absoluta amb Jordi Pons al Annapurna Est (8026 m), el primer vuitmil estatal, que van coronar un 29 d’abril a les 9 del vespre.
- 1975: Repetició del Pilar Bonatti al Dru.
- 2005: Obertura als 71 anys de la Màgicus a Canalda, en companyia de Armand Ballart i Ricard Darder. Aquesta ha estat la seva darrera obertura.
- 2014: Repetició als 81 anys de l’Anglada-Guillamon a les Bagasses (Terradets), 55 anys després de la seva obertura.
A la portada del Butlletí del Centre Exc. Terrassa va sortir les diverses tankes que van dissenyar Josep M. Anglada i Jordi Pons.
Com a curiositat, comentar que Josep M. Anglada i Jordi Pons van inventar i fabricar la Tanka, un accessori del que tenen la patent mundial i és molt utilitzat per tancar motxilles i bosses.
Josep M. Anglada i Eli Verges
Josep M. Anglada i Eli Vergés han estat una parella plena de vitalitat i motivació, enamorats de la muntanya i dels viatges, que els va portar a fer moltes aventures i expedicions plegats. Malauradament, la Eli Vergés (1939-2019) ens va deixar a l’any 2019. La Eli va ser una pionera de l’escalada femenina a Espanya, amb un bon grapat de primeres femenines (per exemple al Puro de Riglos i la Paret de l’Aeri). L’any 2002 va publicar el llibre “Anglada”, una biografia sobre el seu marit. I al 2011 va participar a la pel·lícula “Encordades“, on s’analitza el paper de la dona en l’esport i la societat, des dels anys 40 fins als nostres dies.
Des del Centre Excursionista Tarragona, volem reconèixer la seva trajectòria vital sempre al voltant dels esports de muntanya i recordar-ho per sempre al que, junt amb els escaladors i alpinistes de la seva generació, ens van donar a les noves d’arreu, on emmirallar-nos, amb les activitats i conquestes de persones com Josep Manuel Anglada, DEP.