El Vilosell és un municipi de relleu variat, amb pinedes i alzinars, a uns 3 km de la serra de la Llena. La població, de 185 habitants, augmenta durant l’estiu. Es tracta d’un poble amb carrers empedrats i envoltat d’un marc paisatgístic força atractiu.
Al poble es conserven algunes restes de l’antic castell, un portal romànic i una església parroquial barroca, dedicada a santa Maria. En l’actualitat es compon d’una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri. Hi ha una creu gòtica de pedra del segle XIV davant l’Ermita de Sant Sebastià, i l’ermita barroca de Sant Miquel de la Tosca es troba en un indret anomenat les Fontetes.
Itinerari:
Sortida combinada amb degustació de vins. Ens trobarem a les 9:30 a la plaça de Sant Sebastià del Vilosell (Les Garrigues). Allí iniciarem l’itinerari de les cabanes de pedra seca, una ruta entre 
vinyes i camps d’ametllers i oliveres, que visita diverses construccions de pedra seca tals com cabanes i aljubs. Un cop a la cabana de la Comabarra, una de les més ben conservades del terme, farem la primera aturada per degustar el primer dels vins de la zona, principalment inclosa a la DO Costers del Segre. Continuarem la caminada abandonant ja l’itinerari de les cabanes, agafant un petit corriol que en lleuger descens ens deixarà al costat de la petita ermita del Crucifici, encastada a la roca. Un curt puja-baixa ens durà a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, un bonic racó als peus de la Serra de la Llena, amb vegetació exuberant i una àrea de pícnic on podrem descansar i tastar el segon dels vins de la zona. Per acabar, desfarem el camí fins al Crucifici i tornarem tranquilament cap al poble per una pista còmoda entre conreus. El darrer tast de vins el farem dins del celler Tomàs Cusiné del Vilosell, on podrem veure part de les instal·lacions i comprar els vins degustat i d’altres del celler.
Distancia: 8kmPREU I INSCRIPCIONS
Heu de trucar o enviar un correu electronic a l’Arcadi Cornadó per inscriure’s.
Inscripcions: Arcadi Cornadó, caminairons@gmail.com, tel.: 675 989 909.
Activitat inspirada i proposta pels guardes del Refugi Montsant d’Albarca: Arcadi i Marc, refugimontsant@centreexcursionistatarragona.com, Telèfon i Whatsapp: 675 989 909 i 621 227 283.
Tines, pous de glaç, aljubs, forns de calç, … Sabeu què tenen en comú aquestes edificacions que tan sovint trobem en l’àmbit rural de Catalunya? La resposta és la pedra seca. No sabeu què és? Llegiu, llegiu, que us ho expliquem:
Us heu topat mai amb alguna d’aquestes estructures mentre estàveu de ruta o fent alguna excursió? Segur que us haurà cridat l’atenció el fet que l’estructura, que té pinta de ser molt antiga i que s’aguanta encara dempeus, està construïda amb pedres encaixades entre sí sense cap mena de material que les encaixi o cohesioni, com guix, calç o ciment. Doncs bé, aquesta tècnica arquitectònica és coneguda com a pedra-seca i és una de les tècniques més antigues de la humanitat pel que fa a la construcció. Des del neolític fins a l’edat d’or de de la pedra-seca al llarg del s.XVIII passant pels ibers, trobem diversos exemples de construccions que utilitzen aquesta tècnica present no solament a Catalunya, sinó en bona part de països europeus del Sud.
A Catalunya es calcula que hi ha més de 19.000 elements construïts amb aquesta tècnica escampats per tot el territori, sovint coincidint amb zones tradicionalment relacionades amb l’explotació agro-ramadera, de boscos i de l’abastiment d’aigües. La rellevància d’aquest tipus de construccions amb aquesta tècnica ha estat reconeguda per la UNESCO, que el 2018 va incloure aquesta tècnica a la llista de Patrimoni Cultural.
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l’àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.
Innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.
L’any 1983: en Jaume Siurana, director de l’Incavi, i en Manuel Raventós Artes, director general de Codorniu i del Celler de Raimat, varen considerar que l’excel·lent qualitat vitivinícola de les comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador a la vegada que liderés la promoció de la regió.
@_aromadevi
Finalment, la Denominació d’Origen va ésser constituïda per Ordre del 28-5-86 (DOGC núm. 701 de 17-6-86) i ratificada per Ordre del 11-5-88 (BOE núm. 118 de 17-5-88) delimitant els pobles de les quatre subzones esmentades. Posteriorment mitjançant la Ordre de 3-12-98 (DOGC núm. 2.783 de 10-12-98) es va ampliar l’àmbit geogràfic de la Denominació d’Origen Costers del Segre amb dos subzones més: Pallars Jussà i Segrià. Actualment segons l’Ordre 297/2005 de 20 de juny de 2005 (DOGC núm.4417 de 1-07-05) l’àmbit geogràfic queda definit amb set subzones: Artesa de Segre, Urgell, Garrigues, Pallars Jussà, Raimat, Segrià i Valls del Riu Corb.
La finalitat del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Costers del Segre és vetllar per aquesta tradició vitivinícola i garantir l’excel·lent qualitat dels vins produïts als cellers que hi són inscrits.
Sense Comentaris