
Gestió dels Perills de la Neu

Pol Aluja i Jordi Gavalda a la Vall d’Orri, Vall d’Aran
L’objectiu inicial que tenia consistia a poder prendre part en alguna de les sortides que fan els professionals que es dediquen a l’estudi de la neu per temes de prevenció i poder veure i documentar les activitats que duen a terme. Els professionals que treballen al Consell General de la Vall d’Aran no tenien cap inconvenient en que els acompanyés en una de les seves sortides a la muntanya, però el fet que aquest any no hagi nevat encara en abundància fa que aquestes sortides per fer prediccions encara no es realitzen, però el geòleg responsable del centre de prediccions em va rebre igualment i vaig poder fer-li una entrevista on m’explica els mètodes que utilitzen.
Entrevista al Sr. Jordi Gavaldà, nivoleg encarregat de la predicció d’allaus en la Vall d’Aran.
Pol Aluja – Primerament ens podria explicar breument en que consisteix la seva feina?
Jordi Gavaldà – Treballo al Consell general d’Aran, som 3 persones, 2 geòlegs, i una biòloga. Treballem en la predicció d’allaus, enfocats a dos tipus de prediccions, predicció local, que és la predicció que afecta a la carretera de la Bonaigua i l’accés al Pla de Beret i predicció regional, útil per al les persones que surten a la muntanya.
Pol Aluja – Podria explicar aquest dos tipus de prediccions i quines diferencies tenen?
Jordi Gavalda – En l’estudi de les allaus a les carreteres, fem un seguiment continuat a les allaus que poden afectar la traça de la carretera. Aquestes zones ja estan localitzades per informacions d’altres anys i per tant es fa l’estudi sobre aquestes zones, per estudiar la probabilitat que arribi una allau a la carretera i de quina grandària pot ser. Per fer això, necessitem una bona xarxa d’observació formada per 4 estacions automàtiques especifiques per a la predicció de les carreteres, i també col·laboren els pisters de l’estació d’esquí que recullen dades diàriament en 2 parcel·les especifiques. Nosaltres fem visites periòdiques, per fer un seguiment,al mantell nival i estudiar-ne l’evolució. Llavors quan hi ha perill, enviem un comunicat de perill d’allaus, de les zones de carretera. Utilitzem una escala de perill de 4 graus: baix, moderat, alt i molt alt. Si l’estudi dona un resultat alt o molt alt, la carretera es tanca. Llavors decidim si desencadenem els allaus o no. Per a produir les allaus, disposem del sistema “deicibel”, que es tracta d’un helicòpter que porta penjant una campana, on hi ha juntes una bombona d’oxigen i una d’hidrogen les quals provoquen una explosió dins la campana i el soroll que fa suposarà una gran pressió damunt de la superfície de les capes inestables de la neu, una pressió molt major de la que es pot fer mitjançant la força humana. Aquest és el sistema per poder predir el risc d’allaus en vessants de muntanyes a prop de carreteres.
Jordi Gavalda – Per a la predicció de muntanya, es fan servir estacions automàtiques, que vigilen l’estat de la neu. Encara que aquests aparells són molt útils, es realitzen sortides a les vessants datades ja com a perilloses, des dels serveis del Consell de la Vall d’Aran, i també dels pisters de les diverses estacions d’esquí. Aquestes sortides, i les datacions de les estacions automàtiques, donen uns resultats, que desprès serveixen per informar als muntanyencs dels diversos riscos d’allaus que hi ha a la zona. Les vessants que estan molt recorregudes per esquiadors i muntanyencs, es netegen, es a dir, es fan servir mètodes per provocar allaus de les plaques inestables, s’utilizen canyons hidràulics, que llancen petites fletxes amb petits explosius líquids incorporats a la punta, també es fa servir el mètode “deisivel” esmentat en la predicció d’allaus a les zones de carretera, i finalment, i el més utilitzat, és el mètodes que es fa a ma, esquiadors experts baixen pels vessants amb risc d’allaus i poden provocar les fractures pel seu propi pes, o poden llençar explosius (goma 2) per provocar les fractures.
Pol Aluja – Aquestes sortides que realitzeu, són habituals, o només es fan desprès de grans nevades?
Jordi Gavalda – Les sortides per fer la datació de la neu es fan 3 dies per setmana, que alhora és el mateix temps en que s’actualitzen les informacions dels mapes cartogràfics del perill d’allaus.
Pol Aluja – Per fer aquestes datacions del perill d’allau en el terreny quines activitats realitzeu?

Test de la columna estesa ( TCE ), la millor manera de saber el perill real d’allau.
Jordi Gavalda – Té especial interès, el test de la columna estesa ( TCE ), és el procediment per verificar l’estabilitat de les plaques de neu amb risc d’allaus. Hem de triar el lloc seguint el mapa cartogràfic del risc d’allaus més freqüent, així, sabrem on hem de fer el test de manera molt precisa. Primerament en arribar al lloc on volem fer la cata, hem de verificar si el perill d’allaus es dona o no. Desprès fem unes observacions genèriques de paisatge, que dona informacions de la neu recent caiguda, dels efectes del vent i els efectes de la pujada de la temperatura. Llavors durant l’ itinerari fem observacions més específiques de la neu, com per exemple clavar la sonda, per comprovar si hi ha diferents dureses en les capes de neu, desprès s’observa l’enfonsament dels esquís en la neu i si es provoquen cicatrius en el mantell de neu, si això passa es compleix que la placa de neu és inestable. Llavors fem testos profunds en el vessant de la muntanya, es doncs quan es realitzen els testos d’estabilitat, com el test de la columna, que és aïllar un bloc de 30 cm per 30 cm amb pendent superior als 35 graus, posem la pala a sobre del bloc i la colpegem fins que observem un desplaçament d’alguna de les capes. I el segon test que realitzem és, el test de la columna estesa ( TCE ), que es realitza aïllant un bloc de 30 cm d’ample, per 90 cm de llarg, a partir d’aquest test podem veure si la fractura es propaga per tota la capa de neu inestable o no. Finalment fem un perfil estratigràfic, en que descriurem totes les capes de neu, amb totes les seves característiques, duresa, humitat, temperatura, el tipus de cristall.

ARVA en recepció per la busqueda d’un o varis muntanyers atrapats per un allau.
Pol Aluja – Un cop realitzats aquests testos, i recollida la informació, aquesta informació es divulga a la població perquè sigui conscient del risc que hi ha?
Jordi Gavalda – Dintre de la tasca de la predicció d’allaus, intentem fer una feina de difusió, de forma que la gent ha d’anar informada a la muntanya, però també formada, ha de portar el material de seguretat, l’ARVA, la sonda i la pala, saber com s’utilitza, i tenir un mínim de formació per saber quin terreny és perillós, quin és segur i aquella informació que ha llegit al butlletí de predicció, saber-la aplicar al terreny. Saber en quin vessant es troba (Nord, Sud, Oest o Est), s’ha de ser capaç d’avaluar en quina pendent es troba, i saber que a partir dels 35 graus hi ha risc d’allaus. I evidentment per conèixer tot això s’han de formar, llavors des del Consell fem cursos de formació de seguretat en allaus. També des de l’associació ACNA, que és l’Associació pel Coneixement de la neu i les Allaus, tenen un pla de formació i divulgació d’aquests riscos. Des d’aquesta associació es plantegen cursos de formació per la prevenció dels riscos a la muntanya.
Pol Aluja – Doncs es tot, moltes gracies per rebrem, i per contestar-me aquestes preguntes, em seran de gran ajuda.

JORDI GAVALDA, NIVOLEG I ESPECIALISTA AMB ALLAUS
Geòleg i especialista en nivologia amb més de 25 anys d’experiència en formació de neu, allaus i seguretat. Actual responsable del Centre de Predicció d’Allaus del Conselh Generau d’Aran i soci fundador de ACNA.
- Predicció local i regional d’allaus, cartografia i avaluació de risc d’allaus en l’àmbit del Pirineu Català i especialment a la Val d’Aran.
- Més de 25 anys d’experiència en formació: ACNA, Conselh Generau d’Aran, Guies Interpretadors del Parc Nacional i Estany de Sant Maurici, ACEM.
- Membre del Grup de Rescat en Muntanya dels Pompièrs d’Aran especialitzat en rescat en allaus.
Des de 1989 dedicat a l’estudi de la neu i les allaus a la Val d’Aran realitzant diferents tasques com predicció local i regional d’allaus, cartografia, estudis de risc i formació. Actual responsable del Centre de Predicció d’Lauegi del Conselh Generau d’Aran.
Geòleg-Nivólogo consultor des 2012. Treballs d’assessoria internacional en predicció i control d’allaus per Mountain Safety / Codelco (Xile) el 2014. A partir del 2015 col·laboro en tasques de predicció d’allaus per carreteres d’Aragó (DGA i Ministeri de Foment) .
Activitat Docent:
Professor del ACNA de cursos de nivell 1, 2 i rescat en allaus.
Professor i responsable de cursos de Seguretat en Allaus (nivells 1 i 2) del Consell General d’Aran des de 2004.
Professor de nivologia i meteorologia per a l’ACEM (Associació Catalana d’Estacions de Muntanya) des de l’any 1994.
Professor de meteorologia, nivologia i medi ambient en ETEVA (Escola de Tècnics Esportius de la Val d’Aran).
Professor de meteorologia i nivologia dels cursos de guia interpretador del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des de l’any 1993.
Professor de nivologia i seguretat en els cursos d’àrbitre d’esquí de muntanya i traçador d’esquí de muntanya organitzats per la FEDME.
Cursets Basics impartits pel l’ACNA i que el Centre Excursionista Tarragona recomana pel nivell de les seves professores i professors i la necessitat de conèixer el medi nival per evitar accidents, mireu el calendari 2019 a la seva web:

SONDA, PALA I ARVA (DVA) imprescindibles per poder gaudir amb seguretat de l’alta muntanya hivernal.
- Jornada introductòria: Alerta, entres en terreny d’allaus.
Dia d’iniciació a la neu i les allaus 10h
- Seguretat en Terreny d’Allaus (STA) – Nivell 1
Formació bàsica i necessària per circular amb seguretat en terreny d’allaus 18h
- Seguretat en Terreny d’Allaus (STA) – Nivell 2
Formació avançada en gestió del risc, nivologia i allaus. 35h