LA TRAVESÍA DE GROENLANDIA
Relato de la expedición en esquís (1888-89)
2018 Interfolio Libro/ www.interfolio.es
Primera edición: Octubre de 2018
Colección: Leer y viajar clásico
Titulo original: Pả ski over Grꬾnland
Texto: Fridtjof Nansen
© De la traducción: Mario Puertas.
© Del prólogo: Liv Arnesen.
ISBN:978-84-943886-9-9
Fridtjof Wedel-Jarlsberg Nansen (Christiania, Noruega, 10 d’octubre de 1861-Lysaker, Noruega, 13 de maig de 1930).
Visionari per a uns, suïcida per a uns altres, Nansen ha estat l’únic explorador de renom que no va trobar la mort en els pols i de les heroïcitats més enllà de les regions àrtiques.
Pioner de la teoria neuronal, zoòleg, oceanògraf, explorador, diplomàtic i campió d’esquí, entre moltes altres coses. Nansen va aconseguir ràpidament la categoria d’heroi, perquè la dels déus ja estava ocupada.
Es calcula que com a alt comissionat de la Lliga de les Nacions, va salvar indirectament la vida d’uns 427.000 refugiats durant i posteriorment a la Primera Guerra Mundial. Entre ells es trobaven, Igor Stravinski, Sergey Rasmaninov, Marc Chagall i Anna Paulova.
Per tota la feina diplomàtica li va valdre que li atorgaren el Nobel de la Pau en 1922 per la seva labor humanitària.
1888-89 expedició a Groenlàndia, Ole Ravna, Otto Sverdrup, Fridtjof Nansen, Kristian Kristiansen Trana, Oluf Christian Dietrichson i Samuel J. Balto.
Es tracta de la primera edició en castellà de La Travessia de Groenlàndia, el llibre que en el seu moment va revolucionar la manera de planificar i dur a terme una expedició. Però lo més sorprenen i fantàstic és que aquest llibre segueix tenint vigència com a manual per planificar qualsevol aventura de cert calat.
Nansen va aprendre a esquiar quan tenia dos anys, la gent de la província de Telemark eren pioners en l’art de l’esquí.
Va iniciar els estudis de zoologia a 1881 i durant aquest any va ser quan va guanyar a 10 de 15 esquiadors de Telemark davant de 15000 espectadors i va ser triat com el millor esquiador de Kristiania.
El 1882 després del seu primer any d’estudis a la universitat, aquesta necessitava que hi hagués algú destre amb els esquis per prendre diferents mostres en diferents punts del Oceà Àrtic i Nansen es va trobar a bord de la nau Viking, i aquest va tenir que dirigir-se cap a Groenlàndia ja que no van trobar mostres suficients i al juliol de 1882, Nansen va poder veure el gel continental amb els seus nunatak (roca o terra sense gel o neu sobre la superfície gelada) per primera vegada.
Després d’aquesta experiència alhora científica i aventurera li van oferir ser conservador del Museu de Bergen, amb aquest treball va poder independitzar econòmicament del seu pare i li permetia major llibertat en els seus estudis. Va començar a estudiar biologia, però enyorava a Emma en Kristiania de la que estava enamorat i va pensar que participar a la cursa de Huseby era l’excusa perfecta per anar a l’est, havien dues alternatives la primera i la més assenyada era anar en vaixell vorejant el litoral i la segona era creuar les muntanyes i amb esquis per guanyar temps. I es va calça els esquis i poc a poc van haver moltes anades i vingudes Bergen-Kristiania, en cada viatge adquiria més experiència i perícia amb els esquis de travessia.
Els articles que va escriure Nansen narrant aquelles travesses amb esquís es van convertir en històriques, van despertar en molta gent i no tan sols de Noruega, l’interès pel esqui de muntanya i Nansen es va convencé que podia utilitzar els esquis en qualsevol superfície i terreny. Groenlàndia de totes maneres va haver d’esperar. Nansen va viatjar i investigar durant els anys següents i és va centrar en la seva tesis de doctorat sobre les cèl·lules nervioses del mixino.
El jove Nansen lidera la travessa sobre esquís a Groenlàndia
La seva tesi Els elements nerviosos, la seva estructura i connexió en el sistema nerviós central es convertiria fet i fet en un tractat innovador per a la comprensió de les cèl·lules nervioses.
La investigació i la presentació de la tesis doctoral es va acabar a la tardor de 1887 i a Nansen nomes li neguitejava arribar a Groenlàndia, només disposava de sis mesos, però perquè tanta presa, la raó va ser Robert E. Peary, aquest ja s’havia endinsat uns 150 km en el gel continental i planejava creuar l’àrtic, però aquest va haver de viatjar a Nicaragua per a cartografiar un avantprojecte per al canal de Panamà i Nansen va aprofita el moment per a realitzar el seu somni.
El sentit comú no entrava en els plans de Nansen per a travessar Groenlàndia. Després de vuit intents fallits d’altres exploradors massa prudents. Nanses va organitza el seu petit equip humà i tècnic en menys de sis mesos, llançant l’exploració polar a l’era moderna. Es tracta d’una molt bona iniciativa d’aquesta editorial, que esta recopilant molts dels textos clàssics dels exploradors polars, en aquesta ocasió, d’una travessia que apareix en tots els volums de la historia de l’esqui, com el punt d’inflexió que va fer aparèixer i evolucionar el món de l’esquí de les planes i muntanyes de lleugera pendent als desnivells alpins, tot era possible, nomes calia ficar empenta i imaginació, etc.
